M. Àngels Francés Díez és llicenciada i doctora en Filologia Catalana, i llicenciada en Filologia Anglesa. Ha estat vicedegana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant (2009-2014) i directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant (2015-2017 i 2017-2019), on actualment treballa com a professora titular i imparteix docència en matèria de Literatura Catalana Contemporània, Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Literatura, entre d'altres. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Respecte de les seues línies de recerca, s'ha especialitzat en literatura autobiogràfica, crítica de gènere i el paper de les xarxes socials en la difusió de la literatura i la construcció del cànon no acadèmic. Quant al primer àmbit, ha format part de diversos projectes d'investigació en literatura autobiogràfica ("Les formes autobiogràfiques en la literatura catalana contemporània", "Diaris i cànon", "El coneixement de l'altre: biografies i retrats en la literatura catalana del segle XX") i ha participat en nombrosos llibres; per exemple, el volum Aproximació a l'altre / An approach to the other. Biografies, semblances i retrats / Biographies, resemblances and portraits (John Benjamins, 2015). Respecte de la segona temàtica, la seua investigació en literatura des d'una perspectiva de gènere ha donat com a resultat una tesi doctoral i nombroses publicacions, entre els quals cal destacar els dos monogràfics Feminisme i literatura: L'hora violeta, de Montserrat Roig (Arola, 2010) i Montserrat Roig: feminisme, testimoni i memòria (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012), aquest darrer guardonat amb el Premi d'Estudis Lingüístics i Literaris dins dels XII Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2014), i capítols de llibre com ara "The Turbid Azure of Being Three Times a Rebel: Commitment and Identity in the Works of M. Aurèlia Capmany, Montserrat Roig and M. Mercè Marçal" (Springer, 2019), entre molts d'altres. A més, ha estat assessora externa de la comissió encarregada de preparar l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas, organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que durant el 2020 i el 2021 s'ha dedicat a retre homenatge a aquesta important escriptora valenciana. Això ha comportat l'edició de les seues obres completes (Borja i Francès, ed., Carmelina Sánchez-Cutillas, Obra completa I. Poesia II. Prosa, AVL, 2021), entre altres materials. Pel que fa a la tercera línia, ha participat com a investigadora en el projecte "Los espacios virtuales para la promoción del libro y la lectura. Formulación de indicadores para evaluar su calidad y efectividad" i en el "El canon literario no académico: construcción, características, responsables, selección y recepción en los epitextos públicos virtuales", amb estudis com "La literatura a Twitter. Estudi del cas# Diadelllibre" (Zeitschrift für Katalanistik 32, 2019) i "Dialogic Creation of the Popular Canon and Social Capital on Twitter" (Bulletin of Hispanic Studies, 98.10, 2021). A més, ha estat assessora de la Fundació pel Llibre i la Lectura en l'elaboració del Pla Valencià de Lectura de la Generalitat Valenciana.
M. Àngels Francés Díez és llicenciada i doctora en Filologia Catalana, i llicenciada en Filologia Anglesa. Ha estat vicedegana de Cultura, Promoció, Investigació i Biblioteca de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat d'Alacant (2009-2014) i directora del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d'Alacant (2015-2017 i 2017-2019), on actualment treballa com a professora titular i imparteix docència en matèria de Literatura Catalana Contemporània, Literatura Infantil i Juvenil i Didàctica de la Literatura, entre d'altres. És membre de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua i de l’Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. Respecte de les seues línies de recerca, s'ha especialitzat en literatura autobiogràfica, crítica de gènere i el paper de les xarxes socials en la difusió de la literatura i la construcció del cànon no acadèmic. Quant al primer àmbit, ha format part de diversos projectes d'investigació en literatura autobiogràfica ("Les formes autobiogràfiques en la literatura catalana contemporània", "Diaris i cànon", "El coneixement de l'altre: biografies i retrats en la literatura catalana del segle XX") i ha participat en nombrosos llibres; per exemple, el volum Aproximació a l'altre / An approach to the other. Biografies, semblances i retrats / Biographies, resemblances and portraits (John Benjamins, 2015). Respecte de la segona temàtica, la seua investigació en literatura des d'una perspectiva de gènere ha donat com a resultat una tesi doctoral i nombroses publicacions, entre els quals cal destacar els dos monogràfics Feminisme i literatura: L'hora violeta, de Montserrat Roig (Arola, 2010) i Montserrat Roig: feminisme, testimoni i memòria (Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2012), aquest darrer guardonat amb el Premi d'Estudis Lingüístics i Literaris dins dels XII Premis de la Crítica de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana (2014), i capítols de llibre com ara "The Turbid Azure of Being Three Times a Rebel: Commitment and Identity in the Works of M. Aurèlia Capmany, Montserrat Roig and M. Mercè Marçal" (Springer, 2019), entre molts d'altres. A més, ha estat assessora externa de la comissió encarregada de preparar l'Any Carmelina Sánchez-Cutillas, organitzat per l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, que durant el 2020 i el 2021 s'ha dedicat a retre homenatge a aquesta important escriptora valenciana. Això ha comportat l'edició de les seues obres completes (Borja i Francès, ed., Carmelina Sánchez-Cutillas, Obra completa I. Poesia II. Prosa, AVL, 2021), entre altres materials. Pel que fa a la tercera línia, ha participat com a investigadora en el projecte "Los espacios virtuales para la promoción del libro y la lectura. Formulación de indicadores para evaluar su calidad y efectividad" i en el "El canon literario no académico: construcción, características, responsables, selección y recepción en los epitextos públicos virtuales", amb estudis com "La literatura a Twitter. Estudi del cas# Diadelllibre" (Zeitschrift für Katalanistik 32, 2019) i "Dialogic Creation of the Popular Canon and Social Capital on Twitter" (Bulletin of Hispanic Studies, 98.10, 2021). A més, ha estat assessora de la Fundació pel Llibre i la Lectura en l'elaboració del Pla Valencià de Lectura de la Generalitat Valenciana.