El grup d’investigació TeLiCom està format per professors i investigadors de l’àrea de coneixement de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada del Departament de Filologia Espanyola, Lingüística General i Teoria de la Literatura de la Universitat d’Alacant, així com de la Universitat Autònoma de Madrid, de la Universitat d’Oviedo, de la Universitat de Bolonya (Itàlia) i de la Universitat de Bucarest (Romania). Des de fa anys dedica la major part de la seua activitat investigadora a l’estudi dels problemes fonamentals que presenta el text literari en particular (entesa com a construcció estructural, com a construcció de significat poètic i com a construcció pragmàtica) i el fet literari en general. Tenint en compte, més concretament, les seues línies d’investigació, es tracta d’un grup de treball que aborda conjuntament els dominis disciplinaris de la poètica i la retòrica clàssiques, tradicionals i modernes (enteses com a ciències del discurs i de la seua comunicació), de l’anàlisi interdiscursiva (amb l’objectiu de contribuir als estudis de teoria literària i de literatura comparada amb l’explicació de les semblances i les diferències del discurs literari en relació amb altres classes de discursos), de la teoria del llenguatge literari (entesa com el conjunt dels pressupòsits teoricometodològics i els assoliments descriptius i explicatius de totes aquelles tendències teoricoliteràries i criticoliteràries que aborden el problema de la llengua literària des de punts de vista sintacticosemiòtics, semanticosemiòtics i pragmàtics), de la teoria empírica de la literatura (amb l’objectiu d’estudiar empíricament el sistema social de les accions literàries o sistema de la literatura, integrat per les accions de producció, de transmissió o mediació, de recepció i de crítica o transformació), de la poètica neurocognitiva (en l’aplicació dels estudis cognitius i de la neuroestètica a la teoria i crítica del text literari, a l’anàlisi del component gestual i corporal en la conformació del signe literari, a l’establiment del vincle empàtic i la intersubjectivitat entre el lector i els personatges ficticis i als processos d’abstracció de caire cerebral en la formació d’ideals en la literatura), de la literatura comparada (amb especial referència a la ficcionalitat, la intertextualitat, l’hipertext en l’era digital, el component nacionalista en la literatura, el cànon literari, l’alteritat i la tematologia, així com a l’estudi teòric i crític de les relacions intersemiòtiques existents entre la literatura i altres arts), de la teoria de la traducció literària (en les seues possibles relacions d’integració interdisciplinària amb la teoria retòrica, d’una banda, i a propòsit de la traducció literària com a mecanisme cultural inserit en l’ampli espai de la globalització des de punts de vista sociològics i intersemiòtics, d’altra) i dels estudis hagiogràfics (orientats a la caracterització de les vides de sants com a gènere literari en l’edat mitjana, a la seua transformació en el pas de les modalitats medievals manuscrites a les produccions impreses i a l’anàlisi de les peculiaritats de l’hagiografia hispànica en el context de la controvèrsia entre catòlics i protestants).
Sense dades.
Sense dades.