Benoît Filhol és professor i investigador de Filologia Francesa a la Universitat d’Alacant. La seua trajectòria, desenvolupada entre França i Espanya, combina formació filològica, investigació literària i cultural, docència universitària i innovació docent.
Es va formar a la Université Paul-Valéry Montpellier III, on va obtindre les llicenciatures en Filologia Francesa i Filologia Espanyola. Va continuar la seua formació a la Universitat d’Alacant com a becari d’investigació del Departament de Filologia Espanyola, Teoria de la Literatura i Lingüística General, especialitzant-se en literatura hispanoamericana, teoria literària i literatura comparada. L’any 2013 va obtindre el Doctorat en Estudis Literaris amb la tesi El Perú en la narrativa de Ventura García Calderón, dirigida per Carmen Alemany Bay i Eva Valero Juan, sobre la representació literària del Perú i els processos de reescriptura i circulació cultural.
Durant aproximadament deu anys va desenvolupar la seua activitat docent i investigadora a la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), on va impartir llengua francesa, cultura i civilització franceses, literatura, didàctica de les llengües estrangeres i estudis culturals. Va assumir també la coordinació d’Idiomes a la Facultat d’Educació i va participar en la internacionalització universitària com a tutor de mobilitat. Actualment desenvolupa la seua activitat a l’Àrea de Filologia Francesa de la Universitat d’Alacant, on combina docència de llengua, literatura, cultura i traducció franceses amb investigació, gestió acadèmica i promoció de les cultures francòfones.
La seua investigació interdisciplinària comprén els estudis literaris i culturals, la literatura comparada, els contactes entre llengües i cultures i la didàctica. La seua primera línia es va desenvolupar al voltant de la literatura hispanoamericana i comparada, especialment Ventura García Calderón i les relacions entre Europa i Amèrica Llatina. D’aquesta deriva el seu interés pels espais francòfon i hispànic, el viatge, l’exotisme i la reescriptura, com mostra el seu estudi sobre Pierre Loti i Ventura García Calderón.
Un segon eix aborda llengua, identitat, plurilingüisme i traducció, amb treballs com el seu estudi sobre el «franyol» en Pas pleurer de Lydie Salvayre i la seua traducció a l’espanyol. Així mateix, ha investigat la didàctica de les llengües i la literatura, especialment la pedagogia de projecte i la perspectiva orientada a l’acció.
Les seues investigacions s’han ampliat cap als imaginaris culturals contemporanis. Ha codirigit Imágenes distópicas. Representaciones culturales (2022) i Fantasía, aventura y sociedad. Perspectivas contemporáneas (2025), abordant les relacions entre literatura, cinema, sèries, videojocs i cultura popular. Actualment estudia la literatura francesa contemporània i els seus discursos socials, amb especial atenció a llengua, violència, gènere i poder, argot, registres populars, humor i imaginaris animals.
Pertany als grups d’investigació de la Universitat d’Alacant Escritores d’Expressió Francesa i Gènere (EEFFG) i Adquisició de Llengües Addicionals (ACQUA).
Benoît Filhol és professor i investigador de Filologia Francesa a la Universitat d’Alacant. La seua trajectòria, desenvolupada entre França i Espanya, combina formació filològica, investigació literària i cultural, docència universitària i innovació docent.
Es va formar a la Université Paul-Valéry Montpellier III, on va obtindre les llicenciatures en Filologia Francesa i Filologia Espanyola. Va continuar la seua formació a la Universitat d’Alacant com a becari d’investigació del Departament de Filologia Espanyola, Teoria de la Literatura i Lingüística General, especialitzant-se en literatura hispanoamericana, teoria literària i literatura comparada. L’any 2013 va obtindre el Doctorat en Estudis Literaris amb la tesi El Perú en la narrativa de Ventura García Calderón, dirigida per Carmen Alemany Bay i Eva Valero Juan, sobre la representació literària del Perú i els processos de reescriptura i circulació cultural.
Durant aproximadament deu anys va desenvolupar la seua activitat docent i investigadora a la Universitat Catòlica de Múrcia (UCAM), on va impartir llengua francesa, cultura i civilització franceses, literatura, didàctica de les llengües estrangeres i estudis culturals. Va assumir també la coordinació d’Idiomes a la Facultat d’Educació i va participar en la internacionalització universitària com a tutor de mobilitat. Actualment desenvolupa la seua activitat a l’Àrea de Filologia Francesa de la Universitat d’Alacant, on combina docència de llengua, literatura, cultura i traducció franceses amb investigació, gestió acadèmica i promoció de les cultures francòfones.
La seua investigació interdisciplinària comprén els estudis literaris i culturals, la literatura comparada, els contactes entre llengües i cultures i la didàctica. La seua primera línia es va desenvolupar al voltant de la literatura hispanoamericana i comparada, especialment Ventura García Calderón i les relacions entre Europa i Amèrica Llatina. D’aquesta deriva el seu interés pels espais francòfon i hispànic, el viatge, l’exotisme i la reescriptura, com mostra el seu estudi sobre Pierre Loti i Ventura García Calderón.
Un segon eix aborda llengua, identitat, plurilingüisme i traducció, amb treballs com el seu estudi sobre el «franyol» en Pas pleurer de Lydie Salvayre i la seua traducció a l’espanyol. Així mateix, ha investigat la didàctica de les llengües i la literatura, especialment la pedagogia de projecte i la perspectiva orientada a l’acció.
Les seues investigacions s’han ampliat cap als imaginaris culturals contemporanis. Ha codirigit Imágenes distópicas. Representaciones culturales (2022) i Fantasía, aventura y sociedad. Perspectivas contemporáneas (2025), abordant les relacions entre literatura, cinema, sèries, videojocs i cultura popular. Actualment estudia la literatura francesa contemporània i els seus discursos socials, amb especial atenció a llengua, violència, gènere i poder, argot, registres populars, humor i imaginaris animals.
Pertany als grups d’investigació de la Universitat d’Alacant Escritores d’Expressió Francesa i Gènere (EEFFG) i Adquisició de Llengües Addicionals (ACQUA).