El doctor Miguel Cazorla és enginyer en informàtica per la Universitat d’Alacant (1995) i doctor en Enginyeria en Informàtica per la mateixa universitat (2000). El 1995 s’incorpora com a professor en la Universitat d’Alacant, on va passar per totes les figures (associat, ajudant, titular d’escola i titular d’universitat). Des del 2017 és catedràtic d’universitat. És membre sènior de l’IEEE.
A més d’haver fet estades en institucions estrangeres (Carnegie Mellon University, University of Sydney i University of Edinburgh), ha publicat més de 70 articles indexats en JCR (amb més de 30 en Q1) i més de 100 comunicacions en congressos, entre nacionals i internacionals. Ha dirigit 22 tesis doctorals i és investigador principal en diversos projectes nacionals (CICYT, Retos); així mateix, ha estat a càrrec de múltiples contractes de transferència cap a l’empresa. És membre de diferents comitès de programa de congressos nacionals i internacionals.
La seua investigació sempre s’ha centrat en la visió computacional i en com aplicar aquestes tècniques per a resoldre tasques robòtiques. Durant la major part de la seua carrera investigadora ha treballat en el processament de dades 3D. En els últims anys ha diversificat les seues línies per a aplicar tècniques d’aprenentatge profund a diferents àmbits (imatge mèdica, reconeixement d’objectes, estimació de profunditat, identificació d’objectes de trànsit, etcètera) i estudiar l’ús d’LLM per a resoldre diferents problemes. Tota la seua investigació més recent està enfocada a la robòtica social, és a dir, com utilitzar aquestes tècniques per a ajudar persones dependents.
Ha sigut subdirector, secretari i director de l’Institut Universitari d’Investigació Informàtica. També ha sigut el coordinador del grau d’Enginyeria Robòtica i el director del màster d’Intel·ligència Artificial de l’Escola Politènica Superior. Va ser el proponent i, posteriorment, el coordinador del programa de doctorat en Informàtica de la Universitat d’Alacant.
El doctor Miguel Cazorla és enginyer en informàtica per la Universitat d’Alacant (1995) i doctor en Enginyeria en Informàtica per la mateixa universitat (2000). El 1995 s’incorpora com a professor en la Universitat d’Alacant, on va passar per totes les figures (associat, ajudant, titular d’escola i titular d’universitat). Des del 2017 és catedràtic d’universitat. És membre sènior de l’IEEE.
A més d’haver fet estades en institucions estrangeres (Carnegie Mellon University, University of Sydney i University of Edinburgh), ha publicat més de 70 articles indexats en JCR (amb més de 30 en Q1) i més de 100 comunicacions en congressos, entre nacionals i internacionals. Ha dirigit 22 tesis doctorals i és investigador principal en diversos projectes nacionals (CICYT, Retos); així mateix, ha estat a càrrec de múltiples contractes de transferència cap a l’empresa. És membre de diferents comitès de programa de congressos nacionals i internacionals.
La seua investigació sempre s’ha centrat en la visió computacional i en com aplicar aquestes tècniques per a resoldre tasques robòtiques. Durant la major part de la seua carrera investigadora ha treballat en el processament de dades 3D. En els últims anys ha diversificat les seues línies per a aplicar tècniques d’aprenentatge profund a diferents àmbits (imatge mèdica, reconeixement d’objectes, estimació de profunditat, identificació d’objectes de trànsit, etcètera) i estudiar l’ús d’LLM per a resoldre diferents problemes. Tota la seua investigació més recent està enfocada a la robòtica social, és a dir, com utilitzar aquestes tècniques per a ajudar persones dependents.
Ha sigut subdirector, secretari i director de l’Institut Universitari d’Investigació Informàtica. També ha sigut el coordinador del grau d’Enginyeria Robòtica i el director del màster d’Intel·ligència Artificial de l’Escola Politènica Superior. Va ser el proponent i, posteriorment, el coordinador del programa de doctorat en Informàtica de la Universitat d’Alacant.