Nuria Boluda Botella és catedràtica de l’àrea d’Enginyeria Química en la Universitat d’Alacant. Des de l’any 1992, quan es va iniciar com a professora ajudant en el Departament d’Enginyeria Química, ha ocupat diferents llocs docents; ha sigut responsable de 17 assignatures de diferents titulacions (Química, Enginyeria Química, Biologia, Ciències del Mar i Enginyeria Geològica), incloent-hi doctorat i màsters (Enginyeria Geològica, Enginyeria Química i Gestió Sostenible i Tecnologies de l’Aigua). Va ser coordinadora d’aquest últim màster entre 2016 i 2019 i dels treballs de fi de màster en empresa entre el curs 2009-10 i el 2020-21, així com responsable de pràctiques d’Enginyeria Química en l’empresa durant 10 anys (més de 160 estudiants tutoritzats). Ha ocupat càrrecs de direcció en el Departament d’Enginyeria Química, com secretària (16/02/2004–30/09/2004) i directora (01/10/2004–10/03/2005). La docència impartida se centra en els camps de l’enginyeria química i de la tecnologia del medi ambient, amb especial èmfasi en la hidroquímica i la qualitat i el tractament d’aigua, i ha impartit un total de 32 assignatures. A més de coordinar projectes d’innovació docent i de participar-hi, ha fet el curs d’adaptació pedagògica i altres cursos docents de l’ICE. Té sis quinquennis docents.

La seua investigació s’ha centrat en dues línies: 1) equilibri entre fases i 2) qualitat d’aigües i hidrogeoquímica. En la primera va fer investigacions en el camp de la interferometria hologràfica per a mesurar coeficients de difusió i en la determinació d’equilibris líquid-líquid-sòlid, fonamentalment per a la deshidratació d’etanol amb sals inorgàniques o alcohols de cadena llarga. Posteriorment, va estudiar l’equilibri d’altres sistemes amb diferents fases: líquid-vapor, líquid-líquid-vapor i sòlid-líquid-líquid-vapor. Quant a la segona línia d’investigació, ha participat en projectes sobre la qualitat d’aigües subterrànies, superficials i marines i en estudis específics sobre contaminació (tensioactius com els LAS, contaminants emergents com els parabens, els metalls, etcètera) i el seu tractament i impacte (condicions de laboratori o en el medi natural). L’estudi del transport en medis porosos i dels processos reactius (intercanvi iònic, adsorció o biodegradació) han sigut fonamentals per a desenvolupar models de transport reactiu aplicats a estudis sobre la intrusió marina i altres processos de contaminació. En relació amb aquesta línia, va fer estades en el Departament de Geologia de la Universitat de Costa Rica (San José, Costa Rica, dos mesos l’any 1996) i en el Laboratori de Ciències de l’Enginyeria Química (Nancy, França, dos mesos i mig l’any 1998). Recentment ha iniciat estudis sobre l’efecte del tractament electromagnètic en aigües de diferent qualitat i de la modelització dels processos de precipitació de carbonat càlcic en assajos. Ha participat en nombrosos projectes d’investigació públics i privats i ha dirigit més de trenta TFM amb empreses del cicle integral de l’aigua, més de quinze TFG (de grau i llicenciatura, així com treballs dirigits acadèmicament) i sis tesis doctorals (quatre en curs). Té cinc sexennis d’inves