Nascut a Villarrobledo (Albacete, la Manxa). Doctor en Història, és Catedràtic d’Història Contemporània del Departament d’Humanitats Contemporànies de la Universitat d’Alacant. Ha publicat diversos articles i estudis sobre la Guerra Civil i la dictadura franquista. Els seus llibres publicats són Propaganda y medios de comunicación en el franquismo (1998), Ecos de papel. La opinión de los españoles en la época de Franco (2000), Exterminio. El terror con Franco (2004), “Rojos”. La representación del enemigo en la guerra civil (2007), Franco, Caudillo por la gracia de Dios (2010), La cultura de guerra del "nuevo Estado" franquista: enemigos, héroes y caídos de España (2017) i La Europa de entreguerras. El orden trastocado (2020). Altres treballs seus han tractat aspectes historiogràfics:

Langlois, Charles-Victor i Seignobos, Charles, Introducción a los estudios históricos [1898], edició de Francisco Sevillano Calero, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2003.

Valla, Lorenzo, Refutación de la donación de Constantino, edició d’Antoni Biosca i Francisco Sevillano, Madrid, Akal, 2011.

Sevillano, Francisco (ed.), La polémica sobre el método histórico, 1900-1908, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2017.

Així mateix, s’ha d’esmentar l’edició de fonts documentals, com els diaris de viatge del rei Ferran VII: Diarios de viaje de Fernando VII (1823 y 1827-1828), presentació i edició de Francisco Sevillano Calero i Emilio Soler Pascual, Alacant, Publicacions de la Universitat d’Alacant, 2013.