María Elia Gutiérrez Mozo és arquitecta per la Universitat de Navarra (1992) i doctora arquitecta per la Universitat Politècnica de Madrid (UPM) (1999). És catedràtica de Composició Arquitectònica en el Departament d’Expressió Gràfica, Composició i Projectes de la Universitat d’Alacant (UA), on, des del 2003, imparteix docència en estudis de grau, màster i doctorat. Ha sigut professora convidada en la Universitat de Lisboa (2010 i 2014), en la Universitat de Lima (2015) i en l’ENSA de Nantes (2016 i 2019), com també en la Càtedra UNESCO de Polítiques d’Igualtat de Gènere en Ciència, Tecnologia i Innovació de la UPM (primers semestres de 2022 i 2023 i tot l’any 2024).

La seua línia d’investigació, desenvolupada també en l’Institut Universitari d’Investigació en Estudis de Gènere de la UA, combina la proximitat i la necessitat, les qüestions socials, la cooperació i la participació amb la perspectiva de gènere i la sostenibilitat, i es caracteritza per l’aproximació qualitativa, sensible i contextualitzada als temes d’estudi. És la investigadora principal del projecte “Mirades situades: arquitectura de dona a Espanya des de perspectives perifèriques, 1978-2008”, atorgat a equips d’investigació consolidats i finançat per la Generalitat Valenciana (2021-2023) (AICO/2021/163). És la responsable de l’equip guanyador de la tercera edició de la Beca Lilly Reich per a la Igualtat en l’Arquitectura de la Fundació Mies van der Rohe de Barcelona amb el projecte “Anna Bofill Levi. L’arquitectura com a contracant: 1977-1996”. Ha participat en set projectes d’investigació competitius (i liderat tres) i en nou contractes d’investigació (i liderat set). Ha format part de comitès científics de congressos i és avaluadora assídua de revistes d’investigació.

La seua investigació en equip ha sigut reconeguda en la quarta i sisena edicions dels Premis Urbanisme, Mobilitat, Paisatge, Habitatge i Arquitectura amb Perspectiva de Gènere de la Generalitat Valenciana (2020 i 2022); la XV Biennal Espanyola d’Arquitectura i Urbanisme (2021); el 2022 EAHN Award for Best Publication 2020-2021; la XIII Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme (2024); la primera i segona edicions dels Premis d’Arquitectura i Urbanisme de Castella-la Manxa (2022 i 2024); els Premis d’Arquitectura del CSCAE (2023 i 2024); i la REDS-SDSN Spain (2024).

Dirigeix el grup d’investigació en Arquitectura Experiències de l’Entorn de la UA. Forma part de la comissió acadèmica dels programes de doctorat següents: Enginyeria de Materials, Estructures i Terreny: Construcció Sostenible; programa interuniversitari d’Estudis Interdisciplinaris de Gènere (tots dos en la UA); i Arquitectura, Disseny, Moda & Societat en la UPM. Té tres sexennis CNEAI d’investigació i un de transferència. Ha dirigit sis tesis doctorals, dues de les quals van rebre el Premi Extraordinari de Doctorat. Té tres quinquennis docents i la qualificació global de “Molt favorable” en el programa Docentia UA. Va ser coordinadora de la Biennal Iberoamericana d’Arquitectura i Urbanisme entre 2006 i 2012, coordinadora de Projectes de Cooperació Universitària al Desenvolupament a Lima entre 2015 i 2017 i directora del Secretariat de Desenvolupament de Campus de la UA entre 2013 i 2020.