Raimon Graells i Fabregat (Barcelona, 1980). Estudià Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga a la Universitat de Lleida (1999-2004), completant la seua formació en "etruscologia" a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza” (2002-2003). L’any 2003 obtingué el títol de Magister Artium a la Universitat de Lleida, on també va realitzar la seua tesi doctoral (2006-2009, dirigida per la Dra. N. Rafel i Fontanals), defensada el gener de 2009 amb el títol Anàlisi de les manifestacions funeràries a Catalunya durant els segles VII i VI aC. Societat i Cultura Material: l'assimilació d'estímuls mediterranis, guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat.
Després del doctorat, gaudí d’una beca postdoctoral de la Fundació Alexander von Humboldt (2010-2012) al Römisch-Germanischen Zentralmuseum de Mainz, on va enllaçar projectes de manera ininterrompuda fins a l’any 2020, quan s’incorporà a la Universitat d'Alacant amb un contracte Ramón y Cajal. Des de desembre de 2024 és Professor Permanent Laboral a la Universitat d'Alacant. Està acreditat com a Professor Titular per l’ANECA des de novembre de 2024.
Ha estat professor convidat (Visiting Professor) a la Université de Toulouse II (2018), Salern (2019 i 2025), Praga (2025) i Alacant (2018 i 2019). És membre del Comitato di Indirizzo del Corso di Studi in Patrimonio e Turismo Culturale de la Università degli Studi di Foggia (des de 2025) i membre del Collegio del dottorato en Metodi e Metodologie della ricerca archeologica e storico-artistica de la Università degli Studi di Salerno - DiSPaC (des de 2025, cicles XL i XLI).
La seua trajectòria fou reconeguda pel DAI amb la seua elecció com a Membre Corresponent de l’Institut Arqueològic Alemany l’any 2018 i com a Membre Corresponent de l’Istituto di Studi Etruschi ed Italici l’any 2024. El 2018 fou guardonat amb el XVIII Premi Internacional d’Arqueologia Clàssica de la prestigiosa editorial romana L’Erma di Bretschneider.
Raimon Graells i Fabregat (Barcelona, 1980). Estudià Prehistòria, Arqueologia i Història Antiga a la Universitat de Lleida (1999-2004), completant la seua formació en "etruscologia" a la Università degli Studi di Roma “La Sapienza” (2002-2003). L’any 2003 obtingué el títol de Magister Artium a la Universitat de Lleida, on també va realitzar la seua tesi doctoral (2006-2009, dirigida per la Dra. N. Rafel i Fontanals), defensada el gener de 2009 amb el títol Anàlisi de les manifestacions funeràries a Catalunya durant els segles VII i VI aC. Societat i Cultura Material: l'assimilació d'estímuls mediterranis, guardonada amb el Premi Extraordinari de Doctorat.
Després del doctorat, gaudí d’una beca postdoctoral de la Fundació Alexander von Humboldt (2010-2012) al Römisch-Germanischen Zentralmuseum de Mainz, on va enllaçar projectes de manera ininterrompuda fins a l’any 2020, quan s’incorporà a la Universitat d'Alacant amb un contracte Ramón y Cajal. Des de desembre de 2024 és Professor Permanent Laboral a la Universitat d'Alacant. Està acreditat com a Professor Titular per l’ANECA des de novembre de 2024.
Ha estat professor convidat (Visiting Professor) a la Université de Toulouse II (2018), Salern (2019 i 2025), Praga (2025) i Alacant (2018 i 2019). És membre del Comitato di Indirizzo del Corso di Studi in Patrimonio e Turismo Culturale de la Università degli Studi di Foggia (des de 2025) i membre del Collegio del dottorato en Metodi e Metodologie della ricerca archeologica e storico-artistica de la Università degli Studi di Salerno - DiSPaC (des de 2025, cicles XL i XLI).
La seua trajectòria fou reconeguda pel DAI amb la seua elecció com a Membre Corresponent de l’Institut Arqueològic Alemany l’any 2018 i com a Membre Corresponent de l’Istituto di Studi Etruschi ed Italici l’any 2024. El 2018 fou guardonat amb el XVIII Premi Internacional d’Arqueologia Clàssica de la prestigiosa editorial romana L’Erma di Bretschneider.