Joan Borja i Sanz (Altea, 1968) és mestre per l’especialitat de Ciències, llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia Catalana. Entre les seues publicacions —més d’una trentena de llibres— destaquen títols com Els aforismes de Joan Fuster (1996), Comunicar la ciència (1996), Meleagre (1998), Valencià mitjà (1999), La utopia de la ciència (2004), Llegendes del sud (2005), Els discursos de la ciència (2013), Café del temps (2013), El color de les quimeres (2013), Àncora del temps (2013), Papers d’etnopoètica (2014), Sotavent (2015), La Cara del Moro (2016), Les llegendes secretes de Sara Llorens (2016), Sobre l’alquímia de la vida (2016), Rutes de llegenda (2016) o La Joanaina (2017).
Ha sigut vicedegà de la Facultat d’Educació (1999-2003), director de la Seu Universitària de la Marina (2002-2005), director de la Unitat per a l’Educació Multilingüe (2004-2007) i director del Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant (2007-2011). Entre altres reconeixements ha obtingut el Premi Bernat Capó de Difusió de la Cultura Popular (2004), el Premi d’Assaig Mancomunitat de la Ribera Alta (2012) i el Premi Internacional de Divulgació Científica Ciutat de Benicarló (2016). Dirigeix des de 2010 la revista especialitzada Ítaca. Revista de Filologia, i les col·leccions editorials «L’Àmfora», «La Mà del Sol», «La Lluna en un Cove» i «Aladroc». Des del 2016 dirigeix la Càtedra Enric Valor de la Universitat d’Alacant, i compagina la docència i la investigació universitàries amb la direcció del Departament de Publicacions i Investigació de l’Institut Alacantí de Cultura Juan Gil-Albert.