L'assignatura Desenvolupament de Programari en Arquitectures Paral·leles forma part del mòdul o tecnologia específica de “Enginyeria de Computadors” del grau en Enginyeria Informàtica que capacitarà a l'alumnat per a treballar sobre arquitectures paral·leles, així com desenvolupar i optimitzar programari per a aquestes.

La computació d'alt rendiment (HPC) ha sigut usada durant dècades, tant a nivell científic com industrial, com a instrument de suport per a problemes d'enginyeria amb una gran quantitat i potència de càlcul. La velocitat en la computació té uns límits i restriccions als quals gradualment es va arribant. Nous increments en la velocitat dels computadors s'han de buscar en el paral·lelisme, el qual consisteix a replicar unitats de tractament d'informació amb l'objectiu de repartir tasques entre aquestes, espacial o temporalment, i realitzar l'execució del programa en qüestió, en un temps inferior. A les arquitectures d'aquesta mena de computadors se les denomina arquitectures paral·leles, i és en la computació matricial on aquestes arquitectures poden considerarse especialment adequades, ja que aquest camp conté un alt grau de paral·lelisme implícit. A més la computació matricial posseeix multitud d'aplicacions entre les quals podem citar les aplicacions en problemes de control i les aplicacions en el processament del senyal. Exemples d'aquest problema es poden trobar en processament de senyals biomèdics, processament d'imatges i reconeixement de la parla, processament de senyals sísmics, etc.

En els últims anys, la computació d'alt rendiment ha patit un ràpid canvi cap a implementacions de HPC de menor cost usant múltiples elements de computació (nodes) que col·laboren per a resoldre una tasca en comú en paral·lel: estaríem parlant dels clústers. De fet, els clústers basats en microprocessadors són ara l'arquitectura HPC dominant, pujant des d'un 6.6% en el Top 500 l'any 2000 fins al voltant del 90% en l'actualitat.

L'aparició d'aquests computadors paral·lels ha donat lloc no sols a una adequació dels algorismes clàssics de computació per a la seua implementació i execució en aquests computadors, sinó que a més es pretén la cerca de nous mètodes que obtinguen un bon rendiment de la màquina.