Arts i Humanitats
GRAU EN HISTÒRIA
Presencial
Valencià
Castellà
FACULTAT DE FILOSOFIA I LLETRES
Solament s'imparteix en aquesta universitat
Accedisca al llistat de dates d'examen per a aquesta titulació.
Llegenda: | No ofertada | Sense docencia |
L'ensenyament universitari ha de buscar l'educació integral de la persona, sempre sota les premisses d'uns coneixements sustentats pel mètode científic. Per això, l'objectiu fonamental d'aquest títol és proporcionar un coneixement racional i crític de les societats humanes en el passat per a comprendre i explicar el present, com també dominar el maneig de les fonts i les eines instrumentals i teòriques pròpies de la disciplina per a formar professionals amb un coneixement global de totes les àrees de coneixement de caràcter històric. D'aquesta manera, la història contribueix a generar consciència cívica i estima pel passat i el patrimoni històric, cultural, artístic i arqueològic, desenvolupant valors de respecte i tolerància com a reconeixement de la diversitat històrica i cultural.
Des d'aquesta perspectiva, els objectius fonamentals de la titulació són:
• Adquirir un coneixement bàsic dels principals esdeveniments i processos de canvi i continuïtat de la humanitat en una perspectiva diacrònica, des de la prehistòria fins al món actual. La dimensió espacial d'aquest coneixement històric serà tan àmplia com siga possible, ja que contribueix a desenvolupar la capacitat de comprendre i explicar la diversitat històrica i cultural i, en conseqüència, a fomentar el respecte pels sistemes de valors i la consciència cívica.
• Proporcionar un coneixement bàsic dels mètodes, tècniques i instruments d'anàlisi de l'historiador o historiadora, cosa que comporta, d'una banda, la capacitat d'examinar críticament qualsevol tipus de font històrica i, de l'altra, l'habilitat per a manejar els mitjans de recerca, identificació, selecció i recopilació de la informació, incloent-hi els recursos informàtics, i emprar-los per a l'aprenentatge, estudi i investigació.
• Dominar els conceptes, categories, teories, problemes i temes més rellevants de les diferents branques de la investigació històrica.
• Ser conscients que els interessos i problemes històrics són susceptibles de canviar amb el pas del temps, d'acord amb els diversos contextos polítics, culturals i socials.
• Adquirir la capacitat de construir una argumentació històrica congruent i de fer-la comprensible als altres, expressant-la amb claredat i coherència, tant verbalment com per escrit, i emprant correctament la terminologia pròpia de la disciplina. És una aspiració desitjable que l'alumnat adquirisca destreses similars en altres idiomes que puguen enriquir la seua capacitat d'anàlisi històrica.
• Proveir la capacitat de relacionar els esdeveniments i processos del passat amb els de el present de manera racional i crítica, destriant la manera en què aquells influeixen sobre aquests.
• Preparar l'estudiant per a la inserció laboral en funció de la demanda, necessitats i expectatives de la societat, d'acord amb els perfils professionals que a continuació s'expliciten.
El grau en Història s'organitza en assignatures semestrals de 6 crèdits europeus ECTS cadascuna. En concret, els estudiants hauran de cursar en cada semestre 5 assignatures per a completar 30 crèdits i d'aquesta manera aconseguir els 60 crèdits per curs acadèmic, amb un total de 240 crèdits en quatre cursos acadèmics.
Per a facilitar la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb altres activitats, s'estableix la possibilitat que l'alumnat puga ser estudiant a temps parcial, cursant 30 ECTS per curs acadèmic.
Tipus de matèria |
Crèdits |
Formació bàsica |
60 |
Obligatòries |
144 |
Optatives |
30 |
Treball de de final de grau |
6 |
Crèdits totals |
240 |
La planificació del Pla d'Estudis es basa en una estructura de set mòduls, incloent-hi un mòdul per al treball de final de grau i un altre per a les pràctiques, 21 matèries i 49 ssignatures semestrals que haurà de cursar l'alumnat. Els mòduls són els següents:
1. Patrimoni Cultural i Divulgació de la Història.
2. Cultura i Construccions Històriques.
3. El Món Europeu i Mediterrani.
El Mòdul de Matèries Bàsiques, que té caràcter de formació bàsica, correspon a totes les matèries i assignatures impartides en primer curs. S'hi agrupen diverses matèries nuclears dins del grau d'Història que, a més, són compartides pel grau de Geografia i d'Humanitats. Està integrat per assignatures particularment adequades per a l'eventual canvi de l'alumne a un altre grau dins de la branca d'Arts i Humanitats, i en aquest sentit s'ha tingut en compte el plantejament generalista dels graus que aconsella el Reial Decret 1393/2007. D'aquesta manera es garanteix i es potencia la flexibilitat i la interdisciplinarietat.
El primer curs inclou matèries de Geografia, Filosofia i Art, que al costat de les d'Història, estan pensades per a oferir als alumnes una visió introductòria àmplia.
Les matèries obligatòries estructuren els tres cursos següents i representen, al costat de les bàsiques del primer curs, una concepció més generalista del títol. Es distribueixen en els mòduls d'Història Universal, Història de la Península i d'Espanya, i Teoria i Procediments Analítics de la Història.
Els mòduls, matèries i assignatures del títol constitueixen una proposta coherent i nova, especialment en el disseny de l'optativitat. El Mòdul d'Optatives complementa aquesta concepció generalista amb un perfil més profesionalizador. Així mateix, les assignatures optatives permeten a l'alumnat aprofundir durant l'últim curs del grau en algun dels camps competencials de la seua preferència. El contingut de les assignatures optatives oferides està d'acord amb el de les assignatures bàsiques i obligatòries del Pla d'Estudis, ja que complementen o amplien aquest contingut, segons el cas. Si bé l'adquisició i posada en pràctica de les competències queda assegurada cursant aquestes assignatures bàsiques i obligatòries, el disseny de les assignatures optatives garanteix, a més, que aquestes competències es consoliden i es posen en pràctica mitjançant activitats alternatives i en contextos de treball diversos. Una de les qüestions que s'han tingut en compte a l'hora d'elaborar els itineraris d'optativitat han sigut les opinions expressades per l'alumnat d'Història: en la Comissió de Grau, en l'avaluació de la Titulació i en la Comissió de Qualitat creada per a implementar el pla de millores derivat d'aquesta avaluació. Fins al moment, l'oferta d'optativitat preveia branques d'especialització dissenyades seguint els grans blocs cronològics tradicionals.
El Mòdul de Pràctiques és optatiu, es pot fer en qualsevol dels dos quadrimestres de quart curs i permet a l'alumnat substituir una de les assignatures optatives oferides en l'itinerari que haja triat prèviament. Les pràctiques externes proporcionen als estudiants l'oportunitat d'acostar-se a l'àmbit professional. En aquest sentit, la Facultat de Filosofia i Lletres ha engegat una estructura de gestió que permetrà concretar convenis i acords amb entitats externes a la Universitat.
El Mòdul de Treball de Final de Grau té com a objectiu garantir la verificació de l'adquisició de les competències associades al grau en Història mitjançant l'elaboració i defensa d'un treball de final de grau obligatori, d'acord amb el que disposa el Reial Decret 1393/2007. Prèviament a l'avaluació del treball de final de grau, l'estudiant ha d'acreditar les competències en un idioma estranger. Entre altres formes d'acreditació, en la UA es considera necessari superar, com a mínim, el nivell B1 del Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes, que podrà ser elevat en el futur.
Les assignatures optatives permeten a l'alumnat aprofundir en algun dels camps competencials de la seua preferència durant l'últim curs del grau. Les assignatures optatives se situen en el quart curs, agrupades en itineraris tancats. Per a obtenir un itinerari caldrà cursar-ne 24 crèdits com a mínim.
El Mòdul de Pràctiques és optatiu, es pot fer en qualsevol dels dos quadrimestres de quart curs i permet a l'alumnat substituir una de les assignatures optatives oferides en l'itinerari que haja triat prèviament.
Les pràctiques externes proporcionen als estudiants l'oportunitat d'acostar-se a l'àmbit professional. En aquest sentit, la Facultat de Filosofia i Lletres ha engegat una estructura de gestió que permetrà concretar convenis i acords amb entitats externes a la universitat.
ASSIGNATURA |
TIPUS |
ECTS |
SEMESTRE
|
PRÀCTIQUES EXTERNES |
OP |
6 |
7 / 8 |
ITINERARI 1: PATRIMONI CULTURAL I DIVULGACIÓ DE LA HISTÒRIA Ofereix una formació relacionada amb la gestió del patrimoni cultural i els recursos divulgatius de la Història. Introdueix a l'alumnat en el debat sobre la memòria i els usos públics de la Història. |
|||
GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL |
OP |
6 |
7 |
RECURSOS I FORMES DE DIVULGACIÓ DE LA HISTÒRIA |
OP |
6 |
7 |
PATRIMONI ARQUEOLÒGIC I PAISATGE CULTURAL |
OP |
6 |
7 |
HISTÒRIA, IMATGE I CINEMA |
OP |
6 |
8 |
MEMÒRIA I ÚS PÚBLIC DE LA HISTÒRIA |
OP |
6 |
8 |
ITINERARI 2: CULTURA I CONSTRUCCIONS HISTÒRIQUES Té com a objectiu proporcionar una formació estructurada entorn de l'evolució de conceptes, idees, percepcions i identitats al llarg de la Història. Es tracta de transmetre a l'alumnat la idea de la Història com a procés en permanent construcció.
|
|||
HISTÒRIA I GÈNERE |
OP |
6 |
7 |
MODELS I CONSTRUCCIONS HISTÒRIQUES EN L'ANTIGUITAT I EN L'EDAT MITJANA |
OP |
6 |
7 |
IDEES I CONSTRUCCIONS HISTÒRIQUES EN LES ÈPOQUES MODERNA I CONTEMPORÀNIA |
OP |
6 |
7 |
ESGLÉSIA, ESTAT I SOCIETAT EN L'ESPANYA MODERNA |
OP |
6 |
8 |
HISTÒRIA I CULTURA CONTEMPORÀNIA |
OP |
6 |
8 |
ITINERARI 3: EL MÓN EUROPEU I MEDITERRANI Planteja una visió dels processos històrics en el marc europeu i la relació entre les dues ribes del Mediterrani, sense oblidar altres àmbits geogràfics, amb la idea de la transnacionalidad com a referent |
|||
LES PRIMERES SOCIETATS I CULTURES DEL MEDITERRANI |
OP |
6 |
7 |
FONAMENTS MEDITERRANIS D'EUROPA: ROMA, CRISTIANISME I ISLAM |
OP |
6 |
7 |
L'OBERTURA D'EUROPA AL MÓN |
OP |
6 |
7 |
HISTÒRIA ACTUAL D'EUROPA I DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA |
OP |
6 |
8 |
EUROPA I EL MÓN MEDITERRANI CONTEMPORANIS: ESTRUCTURES I DINÀMIQUES DE CANVI |
OP |
6 |
8 |
L’alumnat que cursa títols de grau a la Universitat d'Alacant ha d'acreditar, com a mínim, el nivell B1 en una llengua estrangera per a poder obtenir-ne el títol (tot i això, recomanem el B2). El nivell de llengua requerit s’adequa al Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes.
L'acreditació del nivell de llengua es pot obtenir prèviament o en qualsevol moment durant els estudis universitaris. En tot cas, per a poder avaluar el treball de fi de grau caldrà tenir-lo acreditat.
Les diverses vies per a obtenir l'acreditació es poden consultar en la informació addicional que inclou aquest apartat.
Per a l’alumnat que, en finalitzar els estudis, vulga dedicar-se a la docència no universitària és absolutament recomanable l'obtenció de la capacitació docent en llengües (valencià o llengües estrangeres).
La capacitació es pot obtenir seguint itineraris específics en els plans d'estudis o superant el curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià, alemany, francès o anglès que imparteix la UA.
Tots els ensenyaments oficials de grau acaben amb l'elaboració i defensa d'un treball fi de grau, que ha de fer-se en la fase final del pla d'estudis i estar orientat a l'avaluació de competències associades al títol.
El TFG és un treball original, autònom i personal, l'elaboració del qual podrà ser individual o coordinada, que cada estudiant ha de fer orientat per un tutor o tutora. Això permetrà a l'alumnat mostrar de manera integrada els continguts formatius rebuts i les competències adquirides associades al títol de grau.
Per a poder matricular-se del TFG, cal complir els requisits establits en la normativa de permanència i continuació d'estudis per a alumnes matriculats en títols de grau de la Universitat d'Alacant. Entre aquests requisits destaca el de haver superat un mínim de 168 crèdits, en els títols de grau de 240 crèdits, o de 228 en els títols de grau de 300 crèdits o més.
Per a poder avaluar el TFG, s'ha d'haver acreditat el nivell B1 de llengua estrangera (recomanable el B2).
Podran sol·licitar l'admissió a aquesta titulació les persones que reunisquen algun dels següents requisits d'accés:
1. BATXILLERAT LOMCE I PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU): encara que s’hi pot accedir des de qualsevol modalitat de batxillerat, es recomana haver cursat la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.
TAULA 1
2. BATXILLERATS ANTERIORS AMB O SENSE PAU SUPERADA: l’alumnat que haja fet estudis de batxillerat de plans anteriors i tinga superada la selectivitat manté la nota d’accés, tot i que
Els alumnes que van acabar el batxillerat en el curs 2015/16 i no van superar la selectivitat (o no s’hi van presentar) i els que en el curs 2016/17 estiguen repetint assignatures de 2n de batxillerat poden accedir als estudis de grau universitari sense haver de superar la PAU. La seua nota d’accés serà la de l’expedient de batxillerat.
L’alumnat de l’antic sistema de BUP i COU manté la qualificació d’accés obtinguda en la prova de selectivitat.
Només qui va superar el COU abans del curs 1974/75 (any d’implantació de la selectivitat) hi pot accedir sense superar proves d’accés.
Els estudiants procedents de sistemes educatius espanyols més antics (estudis de batxillerat amb pla anterior al 1953, estudis de batxillerat superior, curs preuniversitari i proves de maduresa) poden accedir a estudis oficials de grau amb la nota d’accés que van obtenir.
3. FORMACIÓ PROFESSIONAL. Títols de tècnic superior de formació professional, tècnic superior d’arts plàstiques i disseny o tècnic esportiu superior: s’hi pot accedir des de qualsevol família professional.
4. ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS DE PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA O D’ALTRES ESTATS AMB ELS QUALS ESPANYA HAJA SUBSCRIT ACORDS INTERNACIONALS. Cal acreditació d’accés expedida per la UNED.
5. ELS ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS ESTRANGERS, prèvia sol·licitud d’homologació del títol d’origen al títol espanyol de batxillerat, poden examinar-se de quatre assignatures, com a màxim, de les oferides en les proves de competències específiques (PCE) de la UNED (almenys una assignatura troncal comuna).
6. ALTRES. Titulats universitaris i assimilats, proves d'accés per a majors de 25 anys (opció preferent: Arts i Humanitats), accés amb acreditació d'experiència laboral o professional (majors de 40 anys), accés per a majors de 45 anys mitjançant prova.
Assignatures de Batxillerat |
||||||||||||||||||||||
Cursos 2010-11 2011-12 |
0.1 | |||||||||||||||||||||
0.2 | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | ||||||||
Cursos 2012-13 2013-14 2014-15 |
0.1 | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | ||||||||||
0.2 | x | x | x |
|||||||||||||||||||
Curs 2015-16 2016-17 |
0.1 | x | x | x | x | x | x | x | x | x | x | |||||||||||
0.2 | x | x | x | x |
L'alumne de nou ingrés haurà de tenir coneixements bàsics en ciències socials i en ciències humanes, així com una bona disposició per al raonament lògic.
CURSOS |
OFERTA DE PLACES |
NOTES DE TALL PER QUOTA |
||||||
GENERAL |
MAJORS 25 |
MAJORS 40 |
MAJORS 45 |
TITULATS |
ESPORTISTES |
MINUSV. |
||
2010-11 |
125 |
7,120 |
7,495 |
6,840 |
6,800 |
6,900 |
--- |
5,000 |
2011-12 |
125 |
6,968 |
7,124 |
--- |
--- |
6,540 |
--- |
5,000 |
2012-13 |
125 |
6,980 |
6,480 |
--- |
5,000 |
6,800 |
--- |
--- |
2013-14 |
125 |
5,625 |
6,740 |
5,000 |
5,000 |
5,000 |
--- |
--- |
2014-15 |
125 |
5,220 |
5,375 |
5,000 |
5,000 |
5,000 |
--- |
--- |
2015-16 |
125 |
5,000 |
5,130 |
--- |
6,880 |
5,780 |
--- |
--- |
2016-17 |
125 |
8,346 |
5,000 |
--- |
5,000 |
5,000 |
--- |
--- |
2017-18 | 125 | 5,000 | 6,520 | 5,000 | --- | 5,000 | --- | --- |
La formació científica, global, racional i crítica que pretén el grau d'Història capacita els que la cursen per a actuar professionalment en diversos àmbits professionals, tant en aquells tradicionalment propis de la titulació (docència i investigació), com en altres perfils professionals més variats i nous, que valoren la capacitat dels graduats i graduades en Història per a “llegir” i “explicar” la idiosincràsia de la societat actual des de la perspectiva del passat. En aquest sentit, la titulació capacita per a l'exercici professional en els perfils professionals següents: en els àmbits de la docència, la investigació, l'exercici de l'activitat professional liberal, la gestió, la conservació, la divulgació i l'assessorament.
Perfils professionals consolidats:
1. L'ensenyament de la Història: ESO, cicles formatius, batxillerat, estudis superiors de grau, postgrau i doctorat. A més dels ensenyaments historicoculturals en els estudis de llengües per a estrangers.
2. La investigació històrica en totes les seues disciplines i des de diversos enfocaments: diacrònics, temàtics, metodològics, i en diversos centres d'investigació: CSIC, universitats, museus, instituts d'investigació, etc.).
3. Les prospeccions, excavacions, estudis arqueològics i informes d'impacte arqueològic necessaris en els EIA (institucions públiques i empreses privades).
4. La gestió del patrimoni històric i cultural (comunicació, difusió, valoració i interpretació).
5. La gestió en arxius i biblioteques en el seu vessant històric.
6. La gestió d'informació i documentació històrica.
7. La gestió de museus històrics, artístics, arqueològics i etnològics.
8. La gestió en parcs i paisatges culturals i arqueològics, conjunts monumentals i fundacions culturals.
Perfils professionals vinculats:
9. La divulgació i transmissió del coneixement històric en els mitjans de comunicació i editorials.
10. Assessorament de caràcter documental, cultural, històric i arqueològic en tot tipus d'institucions públiques i empreses privades.
11. La carrera diplomàtica.
12. Guia turístic.
13. Interpretació del patrimoni cultural.
14. Gestió de projectes en mediació cultural i cooperació al desenvolupament.
15. Gestió de recursos humans.
16. El treball en administracions públiques.
Professions per a les quals capacita:
Historiador/a.
Docent en ensenyament secundari.
Arqueòleg/a.
Arxiver/a, bibliotecari/a i documentalista.
Assessor/a en institucions i organismes nacionals i internacionals.
Assessor/a entitats culturals, públiques i privades.
Especialista en viatges culturals.
Assessor/a cultural.
Museòleg/oga i gestor/a de patrimoni.
Gestor/a de recursos humans i socials.
Dinamitzador/a d'activitats culturals.
Col·laborador/a en mitjans de comunicació i editorials.
Investigador/a i documentació històrica.
Gestor/a en administracions públiques.
CRONOGRAMA
Curs acadèmic |
Implantació del grau en Història |
Extinció de la docència en la llicenciatura en Història |
Última convocatòria d'exàmens de la llicenciatura en Història |
2010-11 |
1r curs |
2010-11, primer curs sense docència. |
Curs 2011-12, per a les assignatures de primer curs. |
2011-12 |
2n curs |
2011-12, segon curs sense docència. |
Curs 2012-13, per a les assignatures de segon curs. |
2012-13 |
3r curs |
2012-13, tercer curs sense docència. |
Curs 2013-14, per a les assignatures de tercer curs i optatives de primer cicle. |
2013-14 |
4t curs |
2013-14 Extinció de la docència en quart curs de la llicenciatura d'Història. |
Curs 2014-15, per a les assignatures de quart curs. |
2014-15 |
|
2014-15 Extinció de la docència en tots els cursos de la llicenciatura d'Història. |
Curs 2015-16, per a les assignatures de cinquè curs i optatives de segon cicle. |
Quan s'extingisca un curs, no hi haurà docència reglada per a les assignatures corresponents a aquest curs. Els alumnes que no vulguen accedir als nous ensenyaments de grau tindran dret a fer quatre convocatòries d'examen en els dos cursos acadèmics següents al final de cadascun. Els alumnes que hagen esgotat les convocatòries assenyalades sense haver superat les proves i vulguen continuar els estudis hauran de seguir-los pels nous plans, a través del sistema d'adaptació que estableix el nou pla.
Cod. |
Assignatura pla antic |
Crèd. |
Assignatura grau |
ECTS |
8017 |
PREHISTÒRIA I: CAÇADORS I RECOL·LECTORS |
6 |
SOCIETATS CAÇADORES I RECOL·LECTORES EN LA PREHISTÒRIA |
6 |
8001 |
PREHISTÒRIA II: AGRICULTORS I METAL·LÚRGICS |
6 |
SOCIETATS AGRÍCOLES I METAL·LÚRGIQUES EN LA PREHISTÒRIA |
6 |
8002 |
HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL I |
6 |
ELS ESTATS ANTICS FINS A ALEXANDRE EL GRAN |
6 |
8003 |
HISTÒRIA ANTIGA UNIVERSAL II |
6 |
EL MÓN DE L'HEL·LENISME A LA CAIGUDA DELS SISTEMES ANTICS |
6 |
8004 |
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL I |
6 |
DE L'EDAT MITJANA A LA MODERNITAT |
6 |
ELS ORÍGENS MEDIEVALS D'EUROPA (SEGLES V-X) |
6 |
|||
8005 |
HISTÒRIA MEDIEVAL UNIVERSAL II |
6 |
DE L'EDAT MITJANA A LA MODERNITAT |
6 |
CONSOLIDACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE L'EUROPA MEDIEVAL (SEGLES XI-XV) |
6 |
|||
8006 |
HISTÒRIA MODERNA UNIVERSAL I |
6 |
DE L'EDAT MITJANA A LA MODERNITAT |
6 |
ELS ESTATS EUROPEUS FINS A LA PAU DE WESTFÀLIA |
6 |
|||
8007 |
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA UNIVERSAL I |
6 |
EL MÓN CONTEMPORANI |
6 |
8008 |
INTRODUCCIÓ A L'ARQUEOLOGIA |
6 |
LA HISTÒRIA A LA TERRA |
6 |
8009 |
ARXIVÍSTICA |
6 |
ARXIUS I DOCUMENTS: ENTRE LA TRADICIÓ I LA RENOVACIÓ |
6 |
8010 |
HISTÒRIA MODERNA D'ESPANYA I. ÀUSTRIES |
6 |
HISTÒRIA MODERNA D'ESPANYA |
6 |
HISTÒRIA DE LA CORONA D'ARAGÓ |
6 |
|||
8011 |
HISTÒRIA MODERNA UNIVERSAL II |
6 |
DE L'EDAT MITJANA A LA MODERNITAT |
6 |
DEL SISTEMA DE WETSFÀLIA A la CRISI DE L'ANTIC RÈGIM |
6 |
|||
8012 |
HISTÒRIA MEDIEVAL D'ESPANYA I |
6 |
LA FORMACIÓ MEDIEVAL DELS REGNES IBÈRICS |
6 |
8013 |
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA UNIVERSAL II |
6 |
DE LES GUERRES MUNDIALS A LA GLOBALITZACIÓ |
6 |
8014 |
PREHISTÒRIA EN LA PENÍNSULA IBÈRICA |
4,5 |
PREHISTÒRIA EN LA PENÍNSULA IBÈRICA |
6 |
8016 |
HISTÒRIA DE LA HISPANIA PROTOHISTÒRICA |
6 |
HISTÒRIA D'HISPANIA ANTIGA |
6 |
8019 |
HIST. CONTEMPORÀNIA D'ESPANYA I |
6 |
LA CONSTRUCCIÓ DEL LIBERALISME ESPANYOL |
6 |
8020 |
HISTÒRIA DE L'ESPANYA ACTUAL |
6 |
DEMOCRÀCIES I DICTADURES EN L'ESPANYA DEL S. XX |
6 |
8022 |
GESTIÓ DEL PATRIMONI HISTÒRIC |
4,5 |
GESTIÓ DEL PATRIMONI CULTURAL |
6 |
8024 |
HISTÒRIA DE LA HISPANIA ROMANA I VISIGODA |
6 |
HISTÒRIA D'HISPANIA ANTIGA |
6 |
8025 |
HISTÒRIA MEDIEVAL D'ESPANYA II |
6 |
LA FORMACIÓ MEDIEVAL DELS REGNES IBÈRICS |
6 |
HISTÒRIA DE LA CORONA D'ARAGÓ |
6 |
|||
8026 |
HISTÒRIA MODERNA D'ESPANYA II. BORBÓ |
6 |
HISTÒRIA MODERNA D'ESPANYA |
6 |
8027 |
HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA D'ESPANYA II (1875-1939) |
6 |
DEMOCRÀCIES I DICTADURES EN L'ESPANYA DEL SEGLE XX |
6 |
8029 |
EPIGRAFIA I NUMISMÀTICA |
4,5 |
METODOLOGIA I |
6 |
8069 |
METODOLOGIA PREHISTÒRICA |
6 |
||
8032 |
HISTÒRIA D'AMÈRICA. EDAT MODERNA |
6 |
AMÈRICA: DE LA COLONITZACIÓ A L'ÈPOCA ACTUAL |
6 |
8033 |
HISTÒRIA D'AMÈRICA. EDAT CONTEMPORÀNIA |
6 |
AMÈRICA: DE LA COLONITZACIÓ A L'ÈPOCA ACTUAL |
6 |
8034 |
HISTÒRIA DEL MÓN ACTUAL |
6 |
DE LES GUERRES MUNDIALS A LA GLOBALITZACIÓ |
6 |
8035 |
MÈTODES I TÈCNIQUES D'INVESTIGACIÓ HISTÒRICA |
12 |
METODOLOGIA II |
6 |
8037 |
HISTÒRIA DE LES INSTITUCIONS DE L'EUROPA COMUNITÀRIA |
6 |
HISTÒRIA ACTUAL D'EUROPA I DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA |
6 |
8047 |
HISTÒRIA DELS DESCOBRIMENTS I LES EXPLORACIONS |
6 |
L'OBERTURA D'EUROPA AL MÓN |
6 |
8053 |
ELS PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA |
6 |
HISTÒRIA ACTUAL D'EUROPA I DE LA INTEGRACIÓ EUROPEA |
6 |
8054 |
CINEMA I HISTÒRIA CONTEMPORÀNIA |
4,5 |
HISTÒRIA, IMATGE I CINEMA |
6 |
8015 |
ARQUEOLOGIA DEL PRÒXIM ORIENT (1) |
4,5 |
ARQUEOLOGIA DE LES SOCIETATS ANTIGUES (s'adaptarà sempre que se'n tinguen superades, almenys, tres)
|
6
|
8023 |
ARQUEOLOGIA DE GRÈCIA |
4,5 |
||
8031 |
ARQUEOLOGIA IBÈRICA |
4,5 |
||
8062 |
ARQUEOLOGIA ROMANA |
6 |
||
8064 |
ARQUEOLOGIA CLÀSSICA D'HISPÀNIA |
6 |
||
8063 |
ARQUEOLOGIA ISLÀMICA |
4,5 |
ARQUEOLOGIA DE LES SOCIETATS MEDIEVALS I POSTMEDIEVALS (s'adaptarà sempre que se'n tinguen superades, almenys, tres)
|
6
|
8065 |
ARQUEOLOGIA DE L'ALTA EDAT MITJANA |
4,5 |
||
8066 |
ARQUEOLOGIA DE LES SOCIETATS FEUDALS |
4,5 |
||
8067 |
ARQUEOLOGIA DE LES SOCIETATS MODERNES |
4,5 |
||
8068 |
FONTS ARQUEOLÒGIQUES PER A L'ESTUDI DE LES SOCIETATS POSTCLÀSSIQUES |
4,5 |
||
8092 |
RELIGIÓ, ESGLÉSIA I SOCIETAT EN L'ESPANYA MODERNA |
6 |
ESGLÉSIA, ESTAT I SOCIETAT EN L'ESPANYA MODERNA |
6 |
8095 |
IDEES I MOVIMENTS SOCIALS I POLÍTICS CONTEMPORANIS |
6 |
IDEES I CONSTRUCCIONS HISTÒRIQUES EN LES ÈPOQUES MODERNA I CONTEMPORÀNIA |
6 |
8096 |
CULTURA CONTEMPORÀNIA |
6 |
HISTÒRIA I CULTURA CONTEMPORÀNIA |
6 |
|
TOTAL CRÈDITS LLICENCIATURA |
259,50 |
TOTAL CRÈDITS GRAU |
216 |
Informació del Centre | Informació general per a l'alumnat |
|
|
Normativa general de la UA | + Informació titulació |
|
|