Ciències de la Salut
GRAU EN NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA
Presencial
Valencià
Castellà
Facultat de Ciències de la Salut
Solament s'imparteix en aquesta universitat
Accedisca al llistat de dates d'examen per a aquesta titulació.
Llegenda: | No ofertada | Sense docencia |
Els objectius es recullen en l'ordre ministerial que regula la titulació, l'Ordre CIN/730/2009, de 18 de març, per la qual s'estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió de dietista-nutricionista. Els objectius són els següents:
A) Valors professionals, actituds i comportaments.
1. Reconèixer els elements essencials de la professió del dietista-nutricionista. S'han de tenir en compte els principis ètics, responsabilitats legals i l'exercici de la professió, i s'ha d'aplicar el principi de justícia social a la pràctica professional, que es desenvolupa amb respecte a les persones, els seus hàbits, creences i cultures.
2. Desenvolupar la professió amb respecte als altres professionals de la salut. S'han d'adquirir habilitats per a treballar en equip.
3. Reconèixer la necessitat de mantenir i actualitzar la competència professional. Cal donar una importància especial a l'aprenentatge, de manera autònoma i continuada, de nous coneixements, productes i tècniques en nutrició i alimentació, a banda de la motivació per la qualitat.
4. Conèixer els límits i les competències de la professió. Cal identificar quan és necessari un tractament interdisciplinari o la derivació a un altre professional.
B) Habilitats de comunicació i de utilització de la informació.
5. Comunicar de manera efectiva, tant de forma oral com a escrita, a les persones, als professionals de la salut o la indústria i als mitjans de comunicació. Cal saber utilitzar les tecnologies de la informació i la comunicació especialment les que es relacionen amb nutrició i hàbits de vida.
6. Conèixer, valorar críticament i saber utilitzar i aplicar les fonts d'informació relacionades amb nutrició, alimentació, estils de vida i aspectes sanitaris.
7. Tenir la capacitat d'elaborar informes i emplenar registres relatius a la intervenció professional del dietista-nutricionista.
C) Conèixer i aplicar les ciències dels aliments.
8. Identificar i classificar els aliments i productes alimentaris. Saber analitzar i determinar la seua composició, les propietats, el valor nutritiu, la biodisponibilitat dels nutrients, les característiques organolèptiques i les modificacions que tenen a conseqüència dels processos tecnològics i culinaris.
9. Conèixer els processos bàsics en l'elaboració, transformació i conservació dels aliments d'origen animal i vegetal.
10. Elaborar, interpretar i utilitzar les taules i bases de dades de composició d'aliments.
11. Conèixer la microbiologia, parasitologia i toxicologia dels aliments.
D) Conèixer i aplicar les ciències de la nutrició i de la salut.
12. Conèixer els nutrients, la seua funció i biodisponibilitat en l'organisme, les necessitats i recomanacions, i les bases de l'equilibri energètic i nutricional.
13. Integrar i avaluar la relació entre l'alimentació i la nutrició en estat de salut i en situacions patològiques.
14. Aplicar els coneixements científics de la fisiologia, la fisiopatologia, la nutrició i l'alimentació a la planificació i el consell dietètic en individus i col·lectivitats, al llarg del cicle vital, tant en persones sanes com malaltes.
15. Dissenyar i desenvolupar protocols d'avaluació de l'estat nutricional, identificant els factors de risc nutricional.
16. Interpretar el diagnòstic nutricional, avaluar els aspectes nutricionals d'una història clínica i realitzar el pla d'actuació dietètica.
17. Conèixer l'estructura dels serveis d'alimentació i unitats d'alimentació i nutrició hospitalàries, Això permet identificar i desenvolupar les funcions del dietista-nutricionista dins de l'equip multidisciplinari.
18. Intervenir en l'organització, la gestió i la implementació de les diferents modalitats d'alimentació i suport nutricional hospitalari i del tractament dieteticonutricional ambulatori.
E) Conèixer els fonaments de la Salut Pública i Nutrició Comunitària.
19. Conèixer les organitzacions de salut, nacionals i internacionals, a més dels diferents sistemes de salut. Cal reconèixer-hi el paper del dietista-nutricionista.
20. Conèixer i intervenir en el disseny, el desenvolupament i la validació d'estudis epidemiològics nutricionals, i participar en la planificació, l'anàlisi i l'avaluació de programes d'intervenció en alimentació i nutrició en diferents àmbits.
21. Ser capaç de participar en activitats de promoció de la salut i prevenció de trastorns i malalties relacionades amb la nutrició i els estils de vida. El dietista-nutricionista s'encarrega de l'educació alimentària i nutricional de la població.
22. Col·laborar en la planificació i el desenvolupament de polítiques en matèria d'alimentació, nutrició i seguretat alimentària basades en les necessitats de la població i la protecció de la salut.
F) Adquirir capacitat de gestió i assessoria legal i científica.
23. Assessorar en el desenvolupament, la comercialització, l'etiquetatge, la comunicació i el màrqueting dels productes alimentaris d'acord amb les necessitats socials, els coneixements científics i la legislació vigent.
24. Interpretar els informes i expedients administratius en relació amb un producte alimentari i ingredients.
G) Adquirir capacitat per a gestionar la qualitat i la restauració col·lectiva.
25. Participar en la gestió, l'organització i el desenvolupament dels serveis d'alimentació.
26. Elaborar, controlar i cooperar en la planificació de menús i dietes adaptats a les característiques del col·lectiu al qual van destinats.
27. Intervenir en la qualitat i seguretat alimentària dels productes, instal·lacions i processos.
28. Proporcionar la formació higienicosanitària i dieteticonutricional adequada al personal implicat en el servei de restauració.
H) Desenvolupar capacitat d'anàlisi crítica i investigació.
29. Adquirir la formació bàsica per a l'activitat investigadora. Els dietistes-nutricionistes han de ser capaços de formular hipòtesis, recollir i interpretar la informació per a resoldre problemes seguint el mètode científic, i han de comprendre la importància i les limitacions del pensament científic en matèria sanitària i nutricional.
El grau en Nutrició Humana i Dietètica s'organitza en assignatures semestrals de 6, 7,5 i 9 crèdits europeus (ECTS) cadascuna. En concret, els estudiants hauran de cursar en cada semestre 30 crèdits per a, d'aquesta manera, aconseguir els 60 crèdits per curs acadèmic i un total de 240 crèdits en quatre cursos acadèmics.
Per tal de facilitar la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb altres activitats, s'estableix la possibilitat que l'alumnat puga ser estudiant a temps parcial, cursant 30 ECTS per curs acadèmic.
Tipus de matèria |
Crèdits |
Formació bàsica |
60 |
Obligatòries |
126 |
Optatives |
24 |
Pràctiques tutelades/clíniques |
21 |
Treball de final de grau |
9 |
Crèdits totals |
240 |
En el primer curs s'inclouen les matèries de formació bàsica en ciències de la salut relacionades amb la nutrició humana. En cursar-les l'estudiant adquireix competències del Mòdul de Formació Bàsica de l'Ordre CIN/730/2009, de 18 de març, que estableix els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habiliten per a l'exercici de la professió de dietista nutricionista. Es dissenya d'acord amb la legislació vigent que inclou 36 ECTS de branca Ciències de la Salut, integrat per les matèries Anatomia Humana, Biologia, Estadística, Fisiologia, Bioquímica i Psicologia; 6 crèdits d'una altra branca (Ciències) i els 18 ECTS restants, fins a 60 bàsics, es completen amb matèries dissenyades pels proponents amb la justificació següent :
Introducció a les Ciències de la Salut
La incorporació d'una matèria com la d'introducció a les ciències de la salut permet situar el futur graduat en Nutrició Humana i Dietètica en el seu marc natural de les ciències de la salut. A més de familiaritzar-lo, des del mètode diacrònic, amb els pressupostos conceptuals i metodològics que permeten abordar el binomi salut-malaltia, i establir una connexió entre la nutrició humana i la dietètica i la resta de disciplines i especialitats que formen les ciències de la salut, es desenvolupen una sèrie de competències destinades a proporcionar als alumnes les eines adequades per a encarar els problemes de naturalesa terminològica que presenta el llenguatge de les ciències de la salut, o desenvolupar el procés de producció, difusió i recuperació de la informació científica. Des de la seua condició de matèria introductòria, a través de l'assignatura que la configura, es desenvolupen competències de naturalesa transversal que poden ajudar l'alumne, com ocorre amb les tècniques de treball científic, a desenvolupar activitats i competències tractades al llarg del Pla d'Estudis per altres matèries.
Alimentació i Cultura
La matèria d'Alimentació i Cultura, des de la seua condició d'introductòria, permet al futur graduat en Nutrició Humana i Dietètica comprendre i analitzar els diferents aspectes que inclou el binomi alimentació i cultura, dins d'una perspectiva àmplia i enriquidora que, a partir de la visió històrica, integre les dimensions, antropològiques i socials, que complementen la visió més biologicista del problema. A través de l'anàlisi de l'evolució històrica de les estratègies alimentàries i els seus condicionants, i dels significats socials i culturals dels aliments, l'alumne podrà situar els coneixements propis d'una disciplina com la nutrició humana i la dietètica en els contextos socioculturals i històrics en els quals hauran d'aplicar les seues habilitats com a futurs professionals, sense oblidar la condició de factors determinants del binomi alimentació-nutrició, que cal atribuir a tots aquells condicionants.
Tècniques d'Entrevista i Consell Nutricional
La comunicació amb el pacient i la família és una de les dimensions fonamentals de la satisfacció amb l'atenció sanitària. De manera sistemàtica, aquest aspecte és un dels més deficientment valorats en els estudis sobre la percepció de la qualitat de l'assistència sanitària.
Com que la satisfacció amb la comunicació és un resultat final per si mateix, la literatura científica ha mostrat sistemàticament que aquest és un determinant essencial de l'adherència del pacient a les recomanacions de salut i que millora la intuïció i el diagnòstic clínic.
Aquesta matèria s'imparteix com a optativa des de fa anys en la titulació de Nutrició Humana i Dietètica de la Universitat d'Alacant i compta amb una gran acceptació pels alumnes, els quals han recomanat que amb la reforma passara a ser obligatòria. En aquesta matèria es potencien actituds i habilitats d'entrevista i comunicació que es consoliden en els cursos posteriors.
En segon curs, l'estudiant aprofundirà en el coneixement i utilització dels aliments, ingredients i productes alimentaris. També s'abordarà el seu processament i transformació, la seua seguretat i control de riscos, i la gestió de qualitat de tot el procés, amb la finalitat de protegir el consumidor. Al final del segon curs s'inicia l'alumne en les Ciències de la Nutrició, la Dietètica i la Salut, únicament en l'individu sa, introduint l'alumne en el coneixement dels requeriments nutricionals al llarg del cicle vital i identificant les bases d'una alimentació saludable. A l'inici del tercer curs, es continua amb matèries relacionades amb les Ciències de la Nutrició, la Dietètica i la Salut. S'abordaran les situacions nutricionals en casos específics, aprofundint en l'enfocament dietètic dels problemes de salut i en el coneixement de la farmacologia clínica i la interacció entre fàrmacs i nutrients. L'alumne perfilarà el seu títol l'últim any. Se'l proveirà de dues eines bàsiques d'integració de competències: els fonaments que li permetran sustentar la seua pràctica en l'evidència científica, i els instruments d'intervenció sobre la salut de la població a través de l'educació nutricional. També s'abordarà el coneixement dels límits legals i ètics de la pràctica dietètica. Finalitzant ja els seus estudis, l'alumne té el nivell de maduració suficient per a optar entre les diferents matèries de l'oferta optativa i aprofundir en els diferents escenaris nutricionals. L'oferta optativa s'ha estructurat en quatre itineraris de tres assignatures cadascun: nutrició en l'esport, qualitat d'aliments, alimentació, nutrició i població, i finalment, noves demandes en nutrició i situacions especials.
Els 6 crèdits ECTS optatius restants seran triats entre les assignatures corresponents a alguns dels itineraris no triats.
Totes aquestes matèries, permetran a l'alumne, finalment, elaborar el seu projecte de final de grau, que afavorirà la integració de coneixements, habilitats i actituds. Prèviament a l'avaluació del treball de finalització de grau, l'estudiant ha d'acreditar les competències en un idioma estranger. Entre altres formes d'acreditació, en la Universitat d'Alacant es considera necessari superar, com a mínim, el nivell B1 del Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes, que podrà ser elevat en el futur.
L'oferta optativa s'ha estructurat en quatre itineraris de tres assignatures cadascun: Nutrició en l'Esport, Qualitat d'Aliments, Alimentació, Nutrició i Població, i finalment, Noves Demandes en Nutrició i Situacions Especials.
Els 6 crèdits ECTS optatius restants seran triats entre les assignatures corresponents a alguns dels itineraris no seleccionats.
ASSIGNATURA |
TIPUS |
ECTS |
SEMESTRE
|
ITINERARI 1: Nutrició en l'Esport |
|||
Nutrició en l'Activitat Física i l'Esport |
OP |
6 |
7 |
Planificació Dietètica Esportiva |
OP |
6 |
7 |
Cineantropometria i Composició Corporal |
OP |
6 |
7 |
ITINERARI 2: Alimentació, Nutrició i Població |
|||
Transicions Alimentàries i Nutricionals |
OP |
6 |
7 |
Gastronomia, Tradicions Culinàries i Salut |
OP |
6 |
7 |
Participació Comunitària i Consum Responsable |
OP |
6 |
7 |
ITINERARI 3: Noves Demandes en Nutrició i Situacions Especials | |||
Nutrició i Dietètica en Persones amb Discapacitat Física, Psíquica, Malalties Rares i Altres Situacions Especials |
OP |
6 |
7 |
Control de Pes, Imatge Corporal i Qualitat de Vida |
OP |
6 |
7 |
Fàrmacs Naturals i Fitoterapia |
OP |
6 |
7 |
ITINERARI 4: Qualitat d'Aliments |
|||
Control Químic de la Qualitat d'Aliments |
OP |
6 |
7 |
Control de qualitat microbiològica dels aliments |
OP |
6 |
7 |
Desenvolupament de Nous Productes Alimentaris |
OP |
6 |
7 |
L’alumnat que cursa títols de grau a la Universitat d'Alacant ha d'acreditar, com a mínim, el nivell B1 en una llengua estrangera per a poder obtenir-ne el títol (tot i això, recomanem el B2). El nivell de llengua requerit s’adequa al Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes.
L'acreditació del nivell de llengua es pot obtenir prèviament o en qualsevol moment durant els estudis universitaris. En tot cas, per a poder avaluar el treball de fi de grau caldrà tenir-lo acreditat.
Les diverses vies per a obtenir l'acreditació es poden consultar en la informació addicional que inclou aquest apartat.
Per a l’alumnat que, en finalitzar els estudis, vulga dedicar-se a la docència no universitària és absolutament recomanable l'obtenció de la capacitació docent en llengües (valencià o llengües estrangeres).
La capacitació es pot obtenir seguint itineraris específics en els plans d'estudis o superant el curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià, alemany, francès o anglès que imparteix la UA.
Tots els ensenyaments oficials de grau acaben amb l'elaboració i defensa d'un treball fi de grau, que ha de fer-se en la fase final del pla d'estudis i estar orientat a l'avaluació de competències associades al títol.
El TFG és un treball original, autònom i personal, l'elaboració del qual podrà ser individual o coordinada, que cada estudiant ha de fer orientat per un tutor o tutora. Això permetrà a l'alumnat mostrar de manera integrada els continguts formatius rebuts i les competències adquirides associades al títol de grau.
Per a poder matricular-se del TFG, cal complir els requisits establits en la normativa de permanència i continuació d'estudis per a alumnes matriculats en títols de grau de la Universitat d'Alacant. Entre aquests requisits destaca el de haver superat un mínim de 168 crèdits, en els títols de grau de 240 crèdits, o de 228 en els títols de grau de 300 crèdits o més.
Per a poder avaluar el TFG, s'ha d'haver acreditat el nivell B1 de llengua estrangera (recomanable el B2).
Podran sol·licitar l'admissió a aquesta titulació les persones que reunisquen algun dels següents requisits d'accés:
1. BATXILLERAT LOMCE I PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU): encara que s’hi pot accedir des de qualsevol modalitat de batxillerat, es recomana haver cursat la modalitat de Ciències.
TAULA 1
2. BATXILLERATS ANTERIORS AMB O SENSE PAU SUPERADA: l’alumnat que haja fet estudis de batxillerat de plans anteriors i tinga superada la selectivitat manté la nota d’accés, tot i que
Els alumnes que van acabar el batxillerat en el curs 2015/16 i no van superar la selectivitat (o no s’hi van presentar) i els que en el curs 2016/17 estiguen repetint assignatures de 2n de batxillerat poden accedir als estudis de grau universitari sense haver de superar la PAU. La seua nota d’accés serà la de l’expedient de batxillerat.
L’alumnat de l’antic sistema de BUP i COU manté la qualificació d’accés obtinguda en la prova de selectivitat.
Només qui va superar el COU abans del curs 1974/75 (any d’implantació de la selectivitat) hi pot accedir sense superar proves d’accés.
Els estudiants procedents de sistemes educatius espanyols més antics (estudis de batxillerat amb pla anterior al 1953, estudis de batxillerat superior, curs preuniversitari i proves de maduresa) poden accedir a estudis oficials de grau amb la nota d’accés que van obtenir.
3. FORMACIÓ PROFESSIONAL. Títols de tècnic superior de formació professional, tècnic superior d’arts plàstiques i disseny o tècnic esportiu superior: s’hi pot accedir des de qualsevol família professional.
4. ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS DE PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA O D’ALTRES ESTATS AMB ELS QUALS ESPANYA HAJA SUBSCRIT ACORDS INTERNACIONALS. Cal acreditació d’accés expedida per la UNED.
5. ELS ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS ESTRANGERS, prèvia sol·licitud d’homologació del títol d’origen al títol espanyol de batxillerat, poden examinar-se de quatre assignatures, com a màxim, de les oferides en les proves de competències específiques (PCE) de la UNED (almenys una assignatura troncal comuna).
6. ALTRES. Titulats universitaris i assimilats, proves d'accés per a majors de 25 anys (opció preferent: Ciències de la Salut), accés amb acreditació d'experiència laboral o professional (majors de 40 anys), accés per a majors de 45 anys mitjançant prova.
Assignatures de Batxillerat |
||||||||||||||||||||||
Cursos 2010-11 2011-12 |
0.1 | |||||||||||||||||||||
0.2 | x | x | x | x | x | x | ||||||||||||||||
Cursos 2012-13 2013-14 2014-15 |
0.1 | x | |
|
||||||||||||||||||
0.2 | x |
x | |
x | x | |||||||||||||||||
Cursos 2015-16 2016-17 |
0.1 | |||||||||||||||||||||
0.2 | x | x | x | x | x |
CURSOS |
OFERTA DE PLACES |
NOTES DE TALL PER QUOTA |
||||||
GENERAL |
MAJORS 25 |
MAJORS 40 |
MAJORS 45 |
TITULATS |
ESPORTISTES |
MINUSV. |
||
2010-11 |
100 |
8,910 |
8,280 |
--- |
5,000 |
7,790 |
7,400 |
8,160 |
2011-12 |
100 |
8,500 |
8,585 |
--- |
6,850 |
7,740 |
--- |
--- |
2012-13 |
100 |
8,741 |
7,760 |
--- |
7,713 |
7,900 |
--- |
--- |
2013-14 |
100 |
8,158 |
7,503 |
--- |
5,000 |
7,810 |
--- |
5,000 |
2014-15 |
100 |
8,700 |
6,795 |
--- |
--- |
7,430 |
--- |
5,000 |
2015-16 |
100 |
8,694 |
6,495 |
--- |
5,160 |
7,780 |
--- |
6,622 |
2016-17 |
100 |
9,119 |
7,650 |
--- |
--- |
8,050 |
--- |
5,000 |
Professió regulada per a l'exercici de la professió:
Dietista - nutricionista
CRONOGRAMA
Curs acadèmic |
Implantació del grau en Nutrició Humana i Dietètica |
Extinció de la llicenciatura/diplomatura en Nutrició Humana i Dietètica |
2010-11 |
1r curs |
1r Nutrició Humana i Dietètica |
2011-12 |
2n curs |
2n Nutrició Humana i Dietètica |
2012-13 |
3r curs |
3r Nutrició Humana i Dietètica |
2013-14 |
4t curs |
|
Curs d'adaptació
La implantació d'un Curs d'Adaptació dirigit a persones ja diplomades per al seu accés al Grau en NUTRICIÓ HUMANA I DIETÈTICA està previst que s'inicie en el curs 2010-2011 i s'oferirà fins al curs 2012-2013.
Curs |
Còd |
Assignatura antiga |
ASSIGNATURA nova |
ECTS |
1º |
9636 |
Estructura i Funció del Cos Humà |
Anatomia |
6 |
1º |
9636 |
Estructura i Funció del Cos Humà |
Fisiologia |
6 |
2º |
9641 |
Fisiologia Nutricional |
||
3º |
9639 |
Toxicologia |
Biologia |
6 |
Riscos Químics i Biològics Associats als Aliments |
6 |
|||
1º |
9642 |
Química Aplicada |
Química Aplicada |
6 |
2º |
9643 |
Salut Pública |
Introducció a les Ciències de la Salut |
6 |
2º |
9645 |
Nutrició Clínica |
||
1º |
9626 |
Alimentació i Cultura |
Alimentació i Cultura |
6 |
1º |
9627 |
Bioquímica |
Bioquímica |
6 |
1º |
9626 |
Alimentació i Cultura |
Psicologia |
6 |
1º |
9647 |
Trastorns del Comportament Alimentari |
||
1º |
9649 |
Bioestadística Aplicada a la Nutrició |
Bioestadística |
6 |
3º
|
9633
|
Dietoterapia I
|
Tècniques d'Entrevista i Consell Nutricional |
6 |
Opt. |
9657 |
Tècniques d'Entrevista i Consell Nutricional |
Tècniques d'Entrevista i Consell Nutricional |
6 |
2º |
9641 |
Fisiologia Nutricional |
Fisiologia nutricional i fisiopatologia |
7,5 |
2º |
9637 |
Fisiopatologia |
||
2º |
9628 |
Bromatologia |
Bromatologia Descriptiva |
6 |
3º |
9644 |
Tecnologia Culinària |
Ciència i Tecnologia Culinària |
6 |
3º |
9629 |
Tecnologia dels Aliments |
Tecnologia dels Aliments |
6 |
1º |
9638 |
Higiene dels Aliments |
Higiene alimentària |
9 |
3º |
9635 |
Economía i Gestió Alimentària |
Gestió de la Qualitat |
6 |
1º |
9640 |
Nutrició Bàsica |
Fonaments de Nutrició i Dietètica |
7,5 |
2º |
9631 |
Dietètica General |
||
1º |
9650 |
Gerontologia |
Alimentació en el Cicle Vital |
6 |
2º |
9632 |
Disseny i planificació de dietes |
||
2º |
9646 |
Farmacologia i alteracions metabòliques |
Dietoterapia i Farmacologia |
9 |
3º |
9633 |
Dietoterapia I |
||
3º |
9634 |
Dietoterapia II |
||
1º |
9647 |
Trastorns del comportament alimentari |
Trastorns del comportament alimentari |
6 |
2º |
9643 |
Salut Pública |
Salut Pública |
6 |
2º |
9643 |
Salud Pública |
Epidemiologia Nutricional |
6 |
3º |
9648 |
Nutrició Comunitaria |
Nutrició Comunitària |
6 |
3º |
9630 |
Deontología |
Bioètica i Dret |
6 |
2º |
9645 |
Nutrició Clínica |
Nutrició Clínica I |
6 |
2º |
9645 |
Nutrició Clínica |
Nutrició Clínica II |
6 |
3º |
9648 |
Nutrició Comunitària |
Educació Nutricional |
6 |
|
|
|
Metodologia de la Investigació i Pràctica Basada en l'Evidència |
9 |
Opt. |
|
Optativa |
Optativa |
6 |
|
|
|
Itinerari Optatiu |
18 |
|
|
|
Pràcticum |
21 |
|
|
|
Pràcticum Treball Fi de Grau |
9 |
Els alumnes que no sol·liciten ser adaptats al grau tindran dret a quatre convocatòries oficials d'examen entre els dos cursos acadèmics següents al d'extinció del curs en la diplomatura (sense docència). Quan els alumnes hagen esgotat les convocatòries assenyalades sense superar les proves, els que vulguen continuar els estudis hauran de seguir-los pel grau, a través del sistema de reconeixement/adaptació establit.
Per als alumnes ja diplomats en Nutrició Humana i Dietètica de l'Escola d'Infermeria d'Alacant s'establirà un procediment d'adaptació.
Alumnes que hagen finalitzat la titulació, s'adaptarà una transferència de 183 ECTS.
Les optatives cursades en la diplomatura s'incorporaran com a crèdits optatius al títol de grau.
Informació del Centre | Informació general per a l'alumnat |
|
|
Normativa general de la UA | + Informació titulació |
|