ESTRUCTURA PER CRÈDITS
El Pla d'Estudis del grau en Infermeria per la Universitat d'Alacant té un total de 240 ECTS, distribuïts en 4 cursos de 60 ECTS, cadascun, i aquests, al seu torn, en dos semestres de 30 ECTS, que inclouen tota la formació teòrica i pràctica que un estudiant ha d'adquirir.
Per a facilitar la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb altres activitats s'estableix la possibilitat que l'alumnat puga ser estudiant a temps parcial, cursant 30 ECTS per curs acadèmic.
DISTRIBUCIÓ DE CRÈDITS PER TIPUS DE MATÈRIA
|
Tipus de matèria
|
Crèdits
|
|
Formació bàsica
|
60
|
|
Obligatòries
|
78
|
|
Optatives
|
12
|
|
Pràctiques tutelades/clíniques
|
78
|
|
Treball de final de grau
|
12
|
|
Crèdits totals
|
240
|
EXPLICACIÓ GENERAL DEL PLA D'ESTUDIS
Es tracta d'un Pla d'Estudis estructurat per competències que dóna la capacitat per a l'exercici de la professió d'infermer/a responsable de cures generals.
El primer curs dels estudis que permeten obtenir el grau Infermeria es dissenya d'acord amb la legislació vigent que inclou 36 ECTS de la branca Ciències de la Salut, integrat per les matèries Anatomia Humana, Biologia, Estadística, Fisiologia, Bioquímica i Psicologia. Els 24 ECTS restants fins a 60 bàsics es completen amb matèries dissenyades pels proponents amb la justificació següent :
Sistemes informacionals, investigació i innovació en infermeria
Aquesta assignatura reuneix tres competències: identificar i utilitzar la competència informacional a través de l'ús adequat de les TIC, basar les intervencions de la infermeria en l'evidència científica i en els mitjans disponibles i conèixer els sistemes d'informació sanitària.
És una assignatura fonamental per a fomentar l'autonomia de l'alumne i l'autoaprenentatge a través del maneig de les fonts d'informació en salut, la selecció i l'anàlisi crítica de la informació obtinguda i la reflexió per a la seua aplicació en la pràctica clínica. La matèria introdueix en les eines i estratègies fonamentals sobre aquestes qüestions que es continuaran desenvolupant en la resta de materas del Pla d'Estudis.
Relació d'ajuda
La comunicació amb el pacient i la família és una de les dimensions fonamentals de la satisfacció amb l'atenció sanitària. Sistemàticament aquest aspecte és un dels que es valoren més deficientment en els estudis sobre la percepció de la qualitat de l'assistència sanitària.
Atès que la satisfacció amb la comunicació és un resultat final per si mateix, la literatura científica ha mostrat sistemàticament que aquesta és un determinant essencial de l'adherència del pacient a les recomanacions de salut i que millora la intuïció i el diagnòstic clínic.
Fisiopatologia
A continuació exposem els criteris que considerem que justifiquen la matèria assignatura Fisiopatològia entre les matèries de caràcter bàsic.
1. Entre les competències de caràcter bàsic que s'han d'adquirir segons l'ordre CIN/2134/2008 figuren:
“Conèixer els processos fisiopatològics i les seues manifestacions; factors de risc que determinen els estats de salut i malaltia en les diferents etapes del cicle vital.”
“Conèixer l'ús i la indicació de productes sanitaris vinculats a les cures d'infermeria.”
Considerem que l'estudi de la fisiopatològia (descriu els processos desencadenants de les malalties i les causes de les diverses alteracions de la salut) de manera coordinada espai-temps amb la fisiologia (descriu el funcionament dels diferents aparells i sistemes de l'organisme) permetrà una millor compressió a l'estudiant de les alteracions de la normalitat de l'organisme humà al llarg del cicle vital. Les dues matèries seran la base en la qual se sustentaran els principis de les cures d'infermeria que es desenvoluparen al llarg del Pla d'Estudis.
2. En l'actual Pla d'Estudis i en els anteriors des de la integració dels estudis d'infermeria en l'ensenyament universitari, recullen com a matèria troncal Infermeria Mèdicoquirúrgica i proposen entre les seues descriptores fonamentals:
Fisiopatològia de les diverses alteracions de la salut; Processos desencadenants de les malalties; tecnologia d'infermeria per a l'atenció a individus amb problemes medicoquirúrgics. Són la base sobre la qual se sustenten els coneixements necessaris per a conèixer les alteracions de salut de l'adult, identificant les manifestacions que apareixen en les seues diferents fases; identificar les necessitats de cura derivades dels problemes de salut; aplicar les tècniques i procediments de cures d'infermeria establint una relació terapèutica amb els malalts i familiars. Competències totes proposades com de Ciències de la Infermeria en la nova fitxa de grau dels estudis d'Infermeria.
Per recomanació de l'OMS, en la formació de professions sanitàries adquireix un paper important la formació en salut, individual, pública i comunitària de les infermeres com a agents de salut, i l'enfocament de l'atenció infermera com un procés que comença amb el coneixement de l'ésser humà i la seua condició biopsicosocial; a partir de segon curs s'incorporen progressivament coneixements, actituds i habilitats que avancen des de l'entorn de salut i espais saludables cap als estats de malaltia amb una estructura que orienta la formació des de les cures en salut durant totes etapes del cicle vital i problemes més prevalentes.
El pla continua amb un suport específic infermer a partir dels Fonaments d'infermeria ,
Fonaments d'Infermeria
L'aprenentatge de fonaments d'infermeria es considera imprescindible en la formació de futurs professionals, atès que a través d'ells s'inicia a l'alumne en el pensament i pràctica de la infermeria, se li orienta en la comprensió de la funció de la infermeria com professió de servei i com disciplina científica, contribuint, d'aquesta forma, a la responsabilització de la seua participació en el desenvolupament de la disciplina. Els conceptes fonamentals d'infermeria comprenen l'estudi de l'evolució diacrònica de les cures, el caràcter antropològic inherent al procés inherent al procés de satisfacció de necessitats del ser humà ja siga de forma individual, familiar o comunitari.
A partir d'aquesta estructura se sumen coneixements més específics relacionats amb la disciplina i a fi de que cap a finals de segon curs l'alumne comence a integrar problemes relacionats amb el procés d'emmalaltir i adquirisca progressivament coneixements sobre procediments d'actuació vinculats a diferents estats de malaltia.
El procés d'aprenentatge finalitza amb l'atenció en situacions crítiques i específiques del final de la vida. La metodologia emprada per a l'adquisició de competències, integra continguts teòric-pràctics i clínics, garantint el 50% de les pràctiques clíniques (pràctiques tutelades en forma de rotatori clínic independent i amb una avaluació final de competències, en els Centres de Salut, Hospitals i altres centres assistencials) a partir de segon curs. D'aquesta manera es compleixen tant la directiva comunitària de professions regulades incorporada a l'ordenament jurídic espanyol i publicada en el BOE 20 novembre 2008 i els 90 ECTS de pràctiques tutelades/treball fi de grau arreplegades en l'ordre ministerial CIN/2134/2008.
En el projecte fi de grau els alumnes han de mostrar un cas pràctic que permeta avaluar el seu saber “ser infermer” a partir dels objectius de la titulació. En un moment de reforma dels plans d'estudi i de formulació del d'infermeria, sembla oportú reflexionar sobre els límits i les relacions que procedeix establir entre la infermeria i altres àrees afins a fi de formalitzar la integració de coneixements present en l'ordre ministerial.
La matèria treballe Fi de grau consta de dues assignatures: “Metodologia d'elaboració del treball fi de grau” i “Pràctiques tutelades per al treball Fi de Grau”. Les activitats formatives presencials es corresponen a l'entre el 10%- 20% de l'activitat total, basada principalment en: - la tutorización per part del professor
- la prova oral per part de l'alumne
- assistència obligatòria als centres d'atenció especialitzada i primària o aquells altres del sistema sociosanitari que puguen oferir elements d'aprenentatge pràctic. Les activitats formatives no presencials es correspon principalment amb el treball autònom de l'alumne per a l'elaboració del treball fi de grau (80% - 90%).
El sistema d'avaluació per a aquesta matèria es distribueix de la següent manera:
-25% corresponent a l'avaluació de l'adquisició de les competències mitjançant informe per part dels professors i els tutors clínics.
- 75% correspondrà al lliurament de la memòria com requisit obligatori i la corresponent exposició pública i defensa del treball de fi de grau amb valoració acord a normes de puntuació de 1 a 10.
Prèviament a la matrícula del treball de fi de grau, l'estudiant ha d'acreditar les competències en un idioma estranger. Entre altres formes d'acreditació, en la Universitat d'Alacant es considera necessari superar com a mínim, el nivell B1 del Marc de Referència Europeu per a les llengües modernes, que podrà ser elevat en el futur.
La Matèria Practicum, aquesta es compon de 13 assignatures de pràctiques clíniques que seran impartides en menuts grups associada a l'assistència obligatòria als centres d'assistència especialitzada i d'atenció primària o aquells altres del sistema sociosanitario que puguen oferir elements d'aprenentatge pràctic. Així mateix les entitats conveniades perquè es puga portar a terme la formació són les següents:
- Conveni Conselleria de Sanitat 1993 i addenda 2002.
- Conveni amb Hospital Torrevella Salut UTE
- Conveni Hospital Medimar (pràctiques formatives) - Conveni Societat Científica Espanyola Llicenciats Infermeria (SCELE)
- Conveni Clínica Vistahermosa (pràctiques formatives)
- Conveni Clínica Vistahermosa (pràctiques remunerades. Ho gestiona la fundació Universitat, però supervisa professorat EUE)
- Conveni Clínica Vistahermosa (obtenció crèdits curse infermeria reproducció assistida)
- Conveni Associació Salut Mental Infantil des de la Gestació
- Conveni Escola Europea d'Alacant
- Conveni amb Associació Malalts Mentals
- Conveni Universitat Centrooccidental Lisandro Alvarado (Veneçuela)
- Conveni Associació Neuropsiquiatría-professionals de la Salut Mental del País Valencià (aprovat en Junta Centre 23-3-10, falta passar per Consell Govern)
- Conveni amb Col·legi Oficial d'Infermeria d'Alacant
- Conveni amb el Departament de Histología i Anatomia de la Universitat Miguel Hernández (pràctiques formatives). Dins de les activitats formatives que componen la matèria practicum, les activitats presencials corresponen un total del 80 %; per al desenvolupament de la mateixa l'alumne haurà de realitzar una rotació pels diferents centres d'assistència especialitzada i d'atenció primària o aquells altres del sistema soci sanitari amb la finalitat d'aplicar els coneixements teòrics de les diferents assignatures que es corresponen amb el practicum, així com l'adquisició d'habilitats i competències de la matèria, tot això es realitzarà sota la supervisió directa del tutor de pràctiques d'aquest centre (80-90%). A més es realitzaran sessions clíniques i valoracions en el centre de pràctiques dirigides pel professor tutor de l'Escola d'Infermeria (10-20%). Les activitats no presencials corresponen a un total de 20 %; la metodologia emprada consisteix en l'elaboració i confecció per part dels alumnes d'informes, registres i presentació de casos.
La seqüenciació del pla d'estudis està realitzada sobre la base de dues premisses, en primer lloc de la salut a la malaltia i del simple al complex al llarg dels quatre cursos del grau. És per açò que les practiques externes de segon curs estan relacionades amb els continguts de salut en els Practicum I, II i III i en la introducció al coneixement de l'organització hospitalària i la cura bàsica a la malaltia en el Practicum IV. Es van establir en segon curs perquè l'alumnat identificara els determinants de salut de les comunitats, grups i persones en primer lloc. Posteriorment en tercer i cambra s'aborden les assignatures Practicum en els llocs de pràctiques amb major interacció amb els problemes de salut/malaltia més complexos i amb major capacitat per part de l'estudiant per a la interacció, seguint en tot moment una seqüència d'objectius en l'adquisició de les competències.
RELACIÓ D'ASSIGNATURES OPTATIVES
L'alumne o alumna haurà de cursar 12 crèdits d'optatividad que haurà d'escollir entre les assignatures que s'ofereixen com a optatives.
| ASSIGNATURA |
TIPUS |
ECTS |
SEMESTRE |
| Infermeria en Emergències i Cures Crítiques |
OP |
6 |
5 |
|
Unitats d'Hospitalització a Domicili (UHD): Valoració i Cures Mèdiques Quirúrgiques
|
OP
|
6
|
5
|
|
Psicologia de la Cura i Competències Emocionals en el Professional d'Infermeria
|
OP
|
6
|
5
|
|
Cultura de les Cures, Educació per al Desenvolupament i Pensament Crític
|
OP
|
6
|
5
|
|
Infermeria Informàtica
|
OP
|
6
|
5
|
|
Investigació Qualitativa i desenvolupament de la Infermeria
|
OP
|
6
|
5
|
|
Atenció Integral de les Ferides Cròniques
|
OP
|
6
|
5
|
|
Salut Mediambiental
|
OP
|
6
|
5
|
