OBJECTIUS GENERALS

L'ensenyament universitari ha de formar individus que contribuïsquen al desenvolupament de la societat a través de la recerca, la difusió i l'aplicació del coneixement, entesos com un conjunt de competències i coneixements que permeten al futur professional comprendre un món en canvi continu i contribuir amb la seua formació a l'evolució d'aquest. El titulat en Filologia Catalana sabrà combinar l'esperit d'innovació i d'evolució del coneixement amb una vocació acadèmica i humanística que fomente la reflexió sobre la condició humana a través del temps i de l'espai, tot això amb una capacitat de pensar amb claredat, imaginació i sentit crític, i amb una capacitat específica per a entendre la llengua i les seues manifestacions literàries. En aquest cas concret, una llengua cooficial i minoritzada al territori que ocupa, com és el cas d'altres llengües d'Europa.

Els objectius concrets per a la titulació en Filologia Catalana seran:

a) Proporcionar una formació filològica general i un coneixement específic dels aspectes lingüístics, literaris i culturals de la llengua i de la literatura catalanes.

b) Dotar d'eines per a estudiar i conèixer els diferents aspectes de la llengua des d'una perspectiva lingüística i literària, que derivaran de l'adquisició de les tècniques i aptituds necessàries per a aplicar els coneixements adquirits en els diferents camps i orientacions.

Formar, en resum, professionals polivalents, amb vessants docents, investigadors, i també amb competències diverses, relacionades amb el món de la comunicació, les tecnologies de la informació i les comunicacions i les funcions noves que la societat actual exigeix en l'àmbit de la filologia.

• Estructura per crèdits
• Distribució de crèdits per tipus de matèria
• Explicació general del pla d'estudis
• Relació d'assignatures optatives i itineraris

ESTRUCTURA PER CRÈDITS

El grau en Filologia Catalana s'organitza en assignatures semestrals de 6 crèdits europeus ECTS cadascuna. En concret, els estudiants hauran de cursar en cada semestre 5 assignatures per a completar 30 crèdits i d'aquesta manera aconseguir els 60 crèdits per curs acadèmic, amb un total de 240 crèdits en quatre cursos acadèmics.

Per a facilitar la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb altres activitats, s'estableix la possibilitat que l'alumnat puga ser estudiant a temps parcial, cursant 30 ECTS per curs acadèmic.

DISTRIBUCIÓ DE CRÈDITS PER TIPUS DE MATÈRIA

EXPLICACIÓ GENERAL DEL PLA D'ESTUDIS

El Pla d'Estudis s'estructura atenent dos nivells d'agrupació des del punt de vista acadèmic: mòduls i matèries. S'entén per mòdul la unitat acadèmica que inclou una matèria o més d'una i que mostra una coherència pel que fa a continguts, mètode d'aprenentatge i d'avaluació; i per matèria, la unitat acadèmica que inclou una assignatura o més d'una. Aquestes constitueixen una unitat principalment quant a continguts i es poden concebre de manera integrada o no.

El Pla d'Estudis de la titulació de grau en Filologia Catalana per la Universitat d'Alacant consta d'un total de 240 crèdits, que contenen tota la formació teòrica i pràctica que l'estudiant ha d'adquirir en aspectes bàsics de les branques de coneixement implicades, i també en matèries obligatòries i optatives, seminaris, pràctiques externes, treballs dirigits, treball de finalització de grau i altres activitats formatives.

Sobre el total de crèdits del grau, l'estudiant ha de superar 60 crèdits ECTS de formació acadèmica bàsica, crèdits que estan vinculats a alguna de les matèries bàsiques de la branca de coneixement d'Arts i Humanitats, la qual per si mateixa admet ja una interdisciplinarietat que la fa molt convenient per als objectius que es pretenen assolir amb la nostra titulació. Aquestes matèries de formació acadèmica bàsica (Llengua, Literatura, Lingüística, Idioma Modern i Llengua Clàssica) es concreten en assignatures semestrals de 6 crèdits cadascuna, que s'ofereixen en la primera meitat del Pla d'Estudis (primer i segon curs). Es marquen com a tals en el Pla d'Estudis amb l'abreviatura FB (formació bàsica).

Altres 144 crèdits ECTS seran de matèries obligatòries vinculades a les matèries de Llengua i Literatura de la branca de coneixement d'Arts i Humanitats. Hi haurà, a més, un treball de finalització de grau que tindrà un valor de 6 crèdits i s'elaborarà en la fase final del Pla d'Estudis (quart curs). Estarà orientat a avaluar les competències associades al títol.

Els restants crèdits fins al total de 240 del grau els configuren els 30 crèdits ECTS de matèries optatives que ha de cursar cada alumne, els quals proporcionen una formació acadèmica complementària. Aquests crèdits estan vinculats també a la branca de coneixement d'Arts i Humanitats. Cap de les assignatures optatives que es proposen són de formació bàsica. De la mateixa manera, les pràctiques externes tindran un valor de 6 crèdits i s'oferiran en l'últim curs juntament amb el conjunt de matèries optatives.

Els estudiants també podran obtenir reconeixement acadèmic en crèdits per la participació en activitats universitàries culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació fins a un màxim de 6 crèdits del total del Pla d'Estudis cursat.

Els 240 crèdits que contenen tota la formació teòrica i pràctica que l'estudiant ha d'adquirir es diversifiquen en seminaris, pràctiques externes, lectures, treballs dirigits, etc., i conclouran amb l'elaboració i defensa del treball de final de grau esmentat.

El grau de Filologia Catalana comparteix una estructura educativa amb els graus d'Espanyol: Llengua i Literatures, Estudis Anglesos, Estudis Francesos i Estudis Àrabs i Islàmics, denominada Programa de Formació de Grau, segons la normativa de la Universitat d'Alacant per a la implantació dels títols de grau, la qual estableix una part comuna i una diversificació progressiva que conduirà a les diferents titulacions.

• Així doncs, el programa de formació de grau en Filologia Catalana, Espanyol: Llengua i Literatures, Estudis Anglesos, Estudis Francesos i Estudis Àrabs i Islàmics significa que els cinc graus comparteixen 60 crèdits que constitueixen el mòdul d'interdisciplinarietat, repartit entre els cursos primer i segon del grau, i que estan compostos per matèries no específiques de Filologia Catalana (Llengua i Literatura) en el cas del grau de Filologia Catalana.
• El segon mòdul del Filologia Catalana és el denominat de especialització, format per 144 crèdits repartits en matèries específiques (72 crèdits organitzats en continguts propis de llengua catalana que configuren dues matèries: Ús del Català: Llengua i Recursos, i Llengua Catalana: Sincronia i Diacronia; i 72 crèdits organitzats en continguts propis de literatura catalana que configuren dues matèries més: Literatura Catalana, i Literatura i Cultura Catalanes), i el treball de final de grau (6 crèdits). Aquest mòdul, propi de la caracterització idiosincràtica de la titulació, està repartit articularment entre els quatre cursos del grau.
• El mòdul de «complementació» constitueix el tercer i últim dels mòduls sobre els quals està fonamentat el grau de Filologia Catalana. Aquest mòdul, compost per 30 crèdits, permet a l'alumne formar-se segons la seua elecció en una de les vuit matèries que, amb caràcter optatiu, té a la seua disposició: Filologia Catalana, Espanyol: Llengua i Literatures, Estudis Anglesos, Estudis Francesos, Estudis Àrabs i Islàmics, Estudis Clàssics, Lingüística General i Aplicada i Teoria de la Literatura i Literatura Comparada. Cadascuna d'aquestes matèries, a excepció del grup corresponent a Filologia Catalana, es desenvolupa en un grup tancat de 30 crèdits amb assignatures pròpies de cadascun dels continguts específics de la matèria així denominada, i serà cursada en l'últim any del grau.

En el cas que l'alumne decidisca cursar la matèria optativa corresponent a Filologia Catalana, disposarà d'una oferta de set assignatures, entre les quals haurà de cursar-ne cinc. L'alumne també té la possibilitat de cursar l'assignatura Pràctiques Externes, de la matèria d'aquest nom, en lloc d'alguna de les cinc assignatures de cadascuna de les vuit matèries a la seua disposició.

Si l'alumne de Filologia Catalana opta per una matèria diferent de l'oferida pel seu grau, tindrà el reconeixement de minor, ja que sumats els 30 crèdits del mòdul de complementació, més els crèdits d'aquesta matèria cursats en el mòdul d'interdisciplinarietat (entre 12 i 24 crèdits), el còmput global del possible minor oscil·laria entre un mínim de 42 crèdits i un màxim de 54 crèdits.

RELACIÓ D'ASSIGNATURES OPTATIVES I ITINERARIS

Com cursar l’optativitat:

SENSE ITINERARI (Taula 1)

• 30 crèdits d’assignatures optatives.
• 24 crèdits d’assignatures optatives i fins a 6 crèdits per participació en activitats universitàries, culturals, esportives, de representació estudiantil, solidàries i de cooperació.
• Fins a 30 crèdits per participació en programes de mobilitat.

AMB ITINERARI (Taula 2)

• Cal cursar entre 42 i 54 crèdits d’una mateixa matèria distinta de la teua titulació. Per tant serà necessari per a l’obtenció d’un itinerari, a més de cursar els 30 crèdits optatius de la matèria triada, haver cursat o cursar com a mínim  12 crèdits de la mateixa matèria entre primer i segon curs.

REQUISIT LINGÜÍSTIC EN LLENGUA ESTRANGERA

L’alumnat que cursa títols de grau a la Universitat d'Alacant ha d'acreditar, com a mínim, el nivell B1 en una llengua estrangera per a poder obtenir-ne el títol (tot i això, recomanem el B2). El nivell de llengua requerit s’adequa al Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes.

L'acreditació del nivell de llengua es pot obtenir prèviament o en qualsevol moment durant els estudis universitaris. En tot cas, per a poder avaluar el treball de fi de grau caldrà tenir-lo acreditat.

Les diverses vies per a obtenir l'acreditació es poden consultar en la informació addicional que inclou aquest apartat.

+info

CAPACITACIÓ DOCENT EN LLENGÜES

Per a l’alumnat que, en finalitzar els estudis, vulga dedicar-se a la docència no universitària és absolutament recomanable l'obtenció de la capacitació docent en llengües (valencià o llengües estrangeres).

La capacitació es pot obtenir seguint itineraris específics en els plans d'estudis o superant el curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià, alemany, francès o anglès que imparteix la UA.

+info

TREBALL DE FI DE GRAU (TFG)

Tots els ensenyaments oficials de grau acaben amb l'elaboració i defensa d'un treball fi de grau, que ha de fer-se en la fase final del pla d'estudis i estar orientat a l'avaluació de competències associades al títol.

El TFG és un treball original, autònom i personal, l'elaboració del qual podrà ser individual o coordinada, que cada estudiant ha de fer orientat per un tutor o tutora. Això permetrà a l'alumnat mostrar de manera integrada els continguts formatius rebuts i les competències adquirides associades al títol de grau.

Per a poder matricular-se del TFG, cal complir els requisits establits en la normativa de permanència i continuació d'estudis per a alumnes matriculats en títols de grau de la Universitat d'Alacant. Entre aquests requisits destaca el de haver superat un mínim de 168 crèdits, en els títols de grau de 240 crèdits, o de 228 en els títols de grau de 300 crèdits o més.

Per a poder avaluar el TFG, s'ha d'haver acreditat el nivell B1 de llengua estrangera (recomanable el B2).

+info

• Vies de accés
• Tràmits per a sol·licitar plaça
• Perfil d'ingrés recomanat
• Oferta de places i notes de tall per quota

VIES D'ACCÉS

Podran sol·licitar l'admissió a aquesta titulació les persones que reunisquen algun dels següents requisits d'accés:

1.     BATXILLERAT LOMCE I PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU): encara que s’hi pot accedir des de qualsevol modalitat de batxillerat, es recomana haver cursat la modalitat d’Humanitats i Ciències Socials.

Podeu millorar la nota d’admissió al grau examinant-vos, en la PAU, d’assignatures que ponderaran segons aquesta taula:

TAULA 1

 2.     BATXILLERATS ANTERIORS AMB O SENSE PAU SUPERADA: l’alumnat que haja fet estudis de batxillerat de plans anteriors i tinga superada la selectivitat manté la nota d’accés, tot i que

pot millorar-la presentant-se a assignatures de la fase voluntària de la PAU o a la fase obligatòria (en aquest cas cal fer la fase obligatòria completa).

Els alumnes que van acabar el batxillerat en el curs 2015/16 i no van superar la selectivitat (o no s’hi van presentar) i els que en el curs 2016/17 estiguen repetint assignatures de 2n de batxillerat poden accedir als estudis de grau universitari sense haver de superar la PAU. La seua nota d’accés serà la de l’expedient de batxillerat.

Poden millorar nota amb la superació d’assignatures que ponderen de la PAU (només per a l’admissió del curs 2017/18).

L’alumnat de l’antic sistema de BUP i COU manté la qualificació d’accés obtinguda en la prova de selectivitat.

Aquests alumnes poden millorar la nota d’admissió presentant-se a la fase voluntària de l’actual PAU.

Només qui va superar el COU abans del curs 1974/75 (any d’implantació de la selectivitat) hi pot accedir sense superar proves d’accés.

Els estudiants procedents de sistemes educatius espanyols més antics (estudis de batxillerat amb pla anterior al 1953, estudis de batxillerat superior, curs preuniversitari i proves de maduresa) poden accedir a estudis oficials de grau amb la nota d’accés que van obtenir.

Poden millorar-la a través de la fase voluntària de la PAU d’acord amb les les ponderacions de la taula 1.

3.     FORMACIÓ PROFESSIONAL. Títols de tècnic superior de formació professional, tècnic superior d’arts plàstiques i disseny o tècnic esportiu superior: s’hi pot accedir des de qualsevol família professional.

Es pot millorar la nota d’admissió examinant-se, en les PAU, de quatre assignatures, com a màxim, que ponderen segons la taula 1.

4.     ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS DE PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA O D’ALTRES ESTATS AMB ELS QUALS ESPANYA HAJA SUBSCRIT ACORDS INTERNACIONALS. Cal acreditació d’accés expedida per la UNED.

Poden reconèixer o examinar-se d’assignatures en les proves de competències específiques (PCE) que organitza la UNED, per a millorar la nota d’admissió fins a 14 punts, d’acord amb el sistema de ponderacions de la taula 1.

5.     ELS ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS ESTRANGERS, prèvia sol·licitud d’homologació del títol d’origen al títol espanyol de batxillerat, poden examinar-se de quatre assignatures, com a màxim, de les oferides en les proves de competències específiques (PCE) de la UNED (almenys una assignatura troncal comuna).

Se’ls aplicaran les ponderacions de la taula 1, en cas que s’hagen examinat d’assignatures troncals de modalitat o d’opció i les hagen superat.

6.     ALTRES. Titulats universitaris i assimilats, proves d'accés per a majors de 25 anys (opció preferent: Arts i Humanitats), accés amb acreditació d'experiència laboral o professional (majors de 40 anys), accés per a majors de 45 anys mitjançant prova.

Històric de ponderacions d'assignatures de la fase específica de la Prova d'Accés a la Universitat (PAU)

Assignatures de Batxillerat

Cursos 2010-11 2011-12

0.1

0.2

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

Cursos 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17

0.1

x

x

x

x

x

x

x

x

x

x

0.2

x

x

x

x

TRÀMITS PER A SOL·LICITAR PLAÇA: PREINSCRIPCIÓ I MATRÍCULA

• Per a sol·licitar plaça cal atenir-se al procediment i terminis que s'establisquen cada any. Informació del procediment de sol·licitud de plaça (Preinscripció).

• Les persones admeses han de formalitzar la matrícula en els terminis que anualment s'establisquen en el calendari de matrícula. Informació de matrícula.

PERFIL D'INGRÉS RECOMANAT

Per a accedir a aquests estudis, l'alumne de nou ingrés haurà de tenir coneixements bàsics en ciències socials i en ciències humanes, així com una bona disposició per al raonament lògic.

OFERTA DE PLACES I NOTES DE TALL PER QUOTA

• Les notes de tall indicades corresponen als resultats de la primera adjudicació de juny.
  
• Les notes definitives poden ser inferiors a les ací arreplegades.

PERFILS PROFESSIONALS

El títol de graduat en Filologia Catalana proporcionarà la formació per a poder accedir a llocs de treball directament relacionats amb els continguts de la titulació, ocupacions ben remunerades, satisfactòries i qualificades.

El mercat laboral actual té necessitat de persones qualificades amb aquest tipus de formació, per tant, la inserció laboral sol ser ràpida i l'alumnat, que podrà tenir un primer contacte amb el treball a través de les pràctiques en empreses o institucions, pot desenvolupar i dur a terme els treballs relacionats amb la seua formació en la societat actual.

Els perfils professionals reflecteixen la possibilitat d'integració dels graduats en el mercat laboral que ofereix la societat actual. En aquest sentit, el graduat en Filologia Catalana, per la seua formació i la seua capacitat d'analitzar i d'entendre els mecanismes de la llengua, estarà capacitat per a exercir treballs vinculats amb els relacionats tradicionalment amb la titulació, i també d'altres que ha anat demanant la societat actual:

• Docència en l'ensenyament mitjà, d'adults, universitària i d'estrangers. La docència  tant a l'estat espanyol com a l'estranger, com a professor o com a persona que contracta professorat en acadèmies i centres d'ensenyament és una de les eixides que prospera en la situació europea actual.
• Investigació. Una de les eixides del grau és la continuació i l'especialització dels graduats a través de màsters, de doctorats i de la carrera investigadora en universitats i altres centres investigadors.
• Gestió i correcció de textos i d'estil en editorials i en mitjans de comunicació. El professional treballa en el món editorial, els àmbits corporatius i institucionals, en suport tradicional, digital o virtual, i els mitjans de comunicació i la publicitat per a assessorar en la generació de documents.
• Crítica literària. Perfil relacionat amb el coneixement del món literari i cultural en el qual treballa l'especialista.
• Assessorament literari. Perfil relacionat amb serveis de consultoria, documentació i gestió literària. Aquest treball està relacionat amb els àmbits de la comunicació, el mercat editorial i la documentació.
• Mediació lingüística en empreses i mediació cultural en general. L'especialista facilita la comunicació entre persones de diferents llengües i cultures, i duu a terme el seu treball en departaments d'exteriors, empreses del sector turístic, diferents serveis assistencials, etc.
• Assessorament lingüístic en institucions i organismes locals, autonòmics, estatals, internacionals. Perfil relacionat amb l'assessorament en la generació de documents especialitzats dels àmbits corporatius.
• Assessorament en la generació de documents relacionats amb el domini dels llenguatges d'especialitat, i capacitat per a la localització o adaptació de productes tecnològics nous als mercats catalanoparlants.
• Dinamització lingüística i planificació lingüística. Es tracta de professionals que treballen en serveis vinculats a la normalització, la planificació lingüística i la promoció de la llengua. Treballen amb els usuaris i els seus comportaments lingüístics.
• Lexicografia i terminologia. Aquests professionals estan qualificats per a crear diccionaris i glossaris especialitzats o generals i oferir terminologia especialitzada per a facilitar la redacció coherent i precisa de textos.
• Lingüista forense. Professional que, ajudant-se d'eines informàtiques i tècniques estadístiques, assessora en l'elaboració d'informes que es presenten com a complementaris a altres proves en processos judicials, informes policials, etc.

Professions per a les quals capacita:

- Ensenyament universitari i no universitari de llengua i literatura catalanes.

- Investigació filològica i lingüística especialment en llengua i literatura catalanes.

- Assessorament i correcció lingüística tant en l'àmbit de les administracions públiques com en el de l'empresa privada.

- Dinamització lingüística i planificació, disseny i gestió de polítiques lingüístiques.

- Gestió i assessorament lingüístic i literari en els mitjans de comunicació.

- Assessorament i gestió en la indústria editorial.

- Mediació lingüística i intercultural.

- Assessorament científic en qüestions relacionades amb la llengua i la literatura catalanes (lingüística forense, terminologia, etc.).

  -Gestió cultural.

CALENDARI D'IMPLANTACIÓ

CRONOGRAMA

Quan s'ha amortitzat un curs, no hi haurà docència reglada per a les assignatures corresponents a aquest curs. Els alumnes que no vulguen accedir als nous ensenyaments de grau tindran dret a fer quatre convocatòries d'examen en els dos cursos acadèmics següents al final de cadascun. Els alumnes que esgoten les convocatòries assenyalades sense haver superat les proves i vulguen continuar els estudis hauran de seguir-los pels nous plans, a través del sistema d'adaptació que estableix el nou pla. L'equivalència entre el crèdit LRU i l'ECTS serà un a un, però s'establiran límits globals en el sistema de reconeixement de crèdits.

TAULA D'ADAPTACIONS

TAULA D'ADAPTACIONS (continuació)

Les assignatures aprovades per l'estudiant en la llicenciatura de Filologia Catalana que no figuren en la taula precedent podran ser adaptades com a crèdits optatius en el grau en Filologia Catalana fins al màxim d'optativitat que estableix el grau.

GRAU EN FILOLOGIA CATALANA. PLA RESUMIT

Sistema de Garantia Interna de Qualitat (SGIC) del Títol

• Estructura del Centre per a la Qualitat
  • Comissió de Garantia Interna de Qualitat
  • Altres Comissions  
• Manual SGIC
• Procediments
  • Estratègics (PE)
  • Clau (PC)
  • Suport (PA)
  • Mesura (PM)

• Gestió del SGIC (Accés a ASTUA)

Seguiment del Títol

• Autoinformes UA
• Informes externs AVAP 
• Altres informes
• Plans de millora
• Progrés i resultats de l'aprenentatge