Competències i objectius

 

Context de l'assignatura per al curs 2014-15

La Ordenación y Conservación de Recursos Vivos Marinos es una asignatura obligatoria de quinto curso de la Licenciatura de Ciencias del Mar, en la Universidad de Alicante. Su perfil está vinculado a las áreas de conocimiento de Zoología y Ecología, y entre sus descriptores se encuentran tales como biodiversidad marina, recursos demersales y pelágicos, medidas de ordenación y conservación, áreas marinas protegidas y arrecifes artificiales. Vistos estos epígrafes, es obvia la relación de esta disciplina con otras muy afines; tan obvia, quizás, que la primera pregunta que uno se debería hacer sería: ¿Es una ciencia la Ordenación y Conservación de los Recursos Vivos Marinos?. Investigaciones recientes sugieren que la diversidad de los mares ha sido repetidamente subestimada, y que el número de formas nuevas por conocer puede ser mayor en los mares que en los medios terrestres. Como indicador, valga el hecho de que el número de phyla presentes en el medio marino es mucho mayor que los ecosistemas, y que la mitad de los phyla animales aparece sólo en el mar.  Otro aspecto a considerar del mar es su carácter como despensa de la humanidad. El ecosistema marino proporciona una gran parte de la proteina animal consumida por la humanidad, y además a un precio muy asequible. El mar, además, está resultando ser una fuente prometedora de productos farmacológicos, con propiedades antivirales y antitumorales. Por otro lado, el mar es uno de los destinos turísticos por excelencia de la humanidad, generando una actividad económica muy importante y en continua via de expansión, que se ofrece como alternativa a algunas comunidades litorales como alternativa a la explotación directa de recursos vivos. Por otra parte, algunas estructuras marinas como los arrecifes de coral, las praderas de fanerógamas o los manglares actuan como barreras defensivas contra tormentas o la propia dinámica costera, ayudando a la protección de la costa, de las infraestructuras existentes y de las poblaciones humanas que la pueblan. El medio marino ayuda tambien en la ralentización del sobrecalentamiento de la Tierra, que provoca lenta, pero inexorablemente, la subida del nivel del mar, con todas las implicaciones que eso conlleva en cuanto a modificación de la linea de costa y la desaparición de equipos y bienes humanos. El mar ha sido, además, la cuna de diversas teorias y conceptos fundamentales importantes para el conocimiento científico general, con implicaciones importantes para la conservación y la gestión. A esto debemos sumarle el hecho de que el medio marino supone algo más del 70% de la superficie terrestre, y supera en más de 300 veces el volumen de espacio vital ofrecido por el medio terrestre.

 

 

Competències de l'assignatura (verificades per ANECA en graus i màsters oficials)

Competències generals del títol (CG)

  • CG1 : Conèixer el funcionament, l'estructura i la dinàmica dels ecosistemes mediterranis, tant en el medi terrestre com en el marí, així com els territoris tradicionalment manipulats per a l'explotació dels recursos.
  • CG10 : Habilitats de comunicació oral i escrita en castellà. Capacitat d'elaboració i defensa de projectes en l'àmbit de la investigació científica.
  • CG2 : Conèixer i valorar la diversitat en tots els sentits del viu, no solament referit a altres organismes, sinó també en la diversitat social i cultural.
  • CG3 : Ser capaç de dissenyar i desenvolupar estratègies sostenibles per a la gestió d'ecosistemes mediterranis, tant en els espais naturals objecte de protecció com en les àrees d'influència antròpica.
  • CG4 : Avaluar el canvi global, analitzant la velocitat dels processos i dels canvis que protagonitza l'actuació humana en el territori.
  • CG5 : Utilitzar en la pràctica, per a resoldre problemes medioambientals, la tecnologia i els mètodes que en l'actualitat inclouen des de l'anàlisi genomicoproteòmica en els organismes fins a les tecnologies de sensors remots.
  • CG6 : Desenvolupar la capacitat de treball multidisciplinari en equip que congregue especialistes de diversos camps competencials del medi ambient.
  • CG7 : Tenir capacitat per a resoldre problemes ambientals relacionats amb l'activitat empresarial i de les administracions públiques.
  • CG8 : Habilitats de comunicació oral i escrita en anglès.
  • CG9 : Habilitats relacionades amb les eines informàtiques i amb les tecnologies de la informació i la comunicació, així com en l'accés a bases de dades en línia, com pot ser bibliografia científica, bases de patents i de legislació.

 

Competències específiques:>>mòdul Anàlisi d'Ecosistemes Mediterranis

  • AEM1 : Comprendre els processos d'interacció entre l'home i el medi que generen i mantenen els paisatges. Saber aplicar els sistemes d'informació geogràfica per a identificar i quantificar patrons en el paisatge i inferir els processos que els originen.
  • AEM10 : Ser capaç de proposar estratègies de recuperació en què s'integren processos demogràfics i de gestió genètica i dels seus hàbitats. Avaluar l'estat dels ecosistemes i les possibles estratègies de restauració, si escau.
  • AEM11 : Conèixer les aplicacions ecotecnològiques que potencialment es poden aplicar en cada cas i les seues limitacions.
  • AEM12 : Conèixer els principals grups taxonòmics d'espècies i comunitats indicadores en el medi marí.
  • AEM13 : Aplicar a casos pràctics els indicadors explotació i pertorbació.
  • AEM14 : Ser capaç d'utilitzar les comunitats marines com a elements de valoració ambiental. Reconèixer i avaluar els impactes de la pesca i l'aqüicultura, les obres, el dessalatge i els abocaments d'aigües residuals sobre el medi marí.
  • AEM15 : Proposar mesures de recuperació i restauració d'ecosistemes marins.
  • AEM16 : Conèixer i saber aplicar la legislació d'abocaments. Capacitat d'elaborar propostes d'àrees marines protegides.
  • AEM17 : Disseny de l'estructura, distribució i característiques d'esculls artificials.
  • AEM18 : Gestionar una instal·lació d'aqüicultura sobre la base de criteris ecològics i orgànics.
  • AEM19 : Capacitat per a fer un seguiment ambiental de les comunitats bentòniques i pelàgiques, així com de les característiques fisicoquímiques de l'aigua.
  • AEM2 : Conèixer la biologia i ecologia del sòl i les seues implicacions en la salut vegetal i el funcionament dels ecosistemes terrestres.
  • AEM20 : Ser capaç d'utilitzar els models útils per a estimar la supervivència, la mortalitat i el temps de vida de poblacions marines explotades. Avaluar els models disponibles per a la gestió de recursos marins i la seua utilitat en casos concrets.
  • AEM21 : Identificar els processos físics costaners que intervenen en la dinàmica litoral. Proposar actuacions d'intervenció en el mig litoral per a recuperar espais degradats o per a prevenir danys en el futur.
  • AEM22 : Ser capaç d'utilitzar tecnologies i mètodes analítics i moleculars útils per a analitzar mostres mediambientals en els ecosistemes.
  • AEM23 : Identificar els patògens més rellevants dels cultius mediterranis. Conèixer les estratègies de control sostenible dels patògens de cultius mediterranis.
  • AEM24 : Conèixer les bases ecològiques de l'antagonisme i els mecanismes del control biològic a escala molecular, cel·lular, d'organisme i ecosistema. Comprendre les estratègies dels agents de control biològic i les tècniques de la seua utilització.
  • AEM3 : Resoldre problemes relacionats amb la utilització de la biota del sòl.
  • AEM4 : Identificar els tipus de sòls forestals i les condicions que els generen.
  • AEM5 : Ser capaç d'identificar els condicionants que imposa el sòl sobre la vegetació que s'hi pot desenvolupar i la vocació d'usos del sòl.
  • AEM6 : Desenvolupar models dels canvis d'ús del sòl i la cobertura vegetal. Comprendre els processos que determinen els canvis en la vegetació i la successió ecològica.
  • AEM7 : Conèixer la importància dels fluxos hidrològics en el funcionament del bosc.
  • AEM8 : Comprendre els fluxos de nutrients en ecosistemes forestals i les seues implicacions per a la gestió.
  • AEM9 : Comprendre la importància de l'organització espacial de les poblacions i les seues implicacions en la dinàmica d'aquestes. Identificar i valorar els problemes de conservació d'espècies amenaçades.

 

 

 

Resultats d'aprenentatge (Objectius formatius)

  • Conèixer els criteris de disseny i ordenació de les àrees marines protegides.
  • Conèixer els impactes directes i indirectes de la protecció.
  • Establir pautes per a resoldre casos pràctics.
  • Conèixer la teoria i la pràctica associada a l'ús d'estructures artificials al medi marí, com a mecanisme de reducció i mitigació d'impactes i potenciació de pesqueres.
  • Dissenyar-ne l'estructura, la distribució i les característiques.
  • Analitzar els impactes positius i negatius de les estructures dissenyades.

 

 

Objectius específics indicats pel professorat per al curs 2014-15

Conocer los aspectos fundamentales de la biodiversidad marina.
Conocer los efectos de la explotación sobre diferentes componentes del ecosistemas marino.
Conocer los fundamentos estructurales y funcionales de los arrecifes artificiales.
Identificar las situaciones en las que se pueden utilizar los arrecifes artificiales.
Conocer los elementos necesarios para diseñar y gestionar un área marina protegida.
Dar al alumnado criterios básicos para que puedan desarrollar un proyecto o estudio relacionado con la ordenación de recursos vivos marinos.
Favorecer la adquisición de habilidades de autoaprendizaje.

 

 

;

Dades generals

Codi: 35613
Professor/a responsable:
BAYLE SEMPERE, JUST TOMAS
Crèdits ECTS: 3,00
Crèdits teòrics: 0,40
Crèdits pràctics: 0,80
Càrrega no presencial: 1,80

Departaments amb docència

  • Dep.: CIÈNCIES DEL MAR I BIOLOGIA APLICADA
    Àrea: ZOOLOGIA
    Crèdits teòrics: 0,4
    Crèdits pràctics: 0,8
    Aquest departament és responsable de l'assignatura.
    Aquest dep. és responsable de l'acta.

Estudis en què s'imparteix