Competències i objectius
- Context de l'assignatura per al curs 2019-20
- Competències de l'assignatura (verificades per ANECA en graus i màsters oficials)
- Resultats d'aprenentatge (Objectius formatius)
- Objectius específics indicats pel professorat per al curs 2019-20
Context de l'assignatura per al curs 2019-20
La mundialización de los intercambios económicos -bienes y servicios, tecnología, acceso a redes sociales, etc.- y los movimientos de personas a través de las fronteras –migraciones, turismo, estudios, etc.- multiplica la existencia de las relaciones jurídicas y su endémica conflictividad. Este grado de internacionalización de las actividades humanas a escala nunca antes experimentada ha venido acompañado de un cambio de era tecnológico, lo que implica la necesidad de reflexionar acerca del desfase entre el instrumental jurídico tradicional y los retos y oportunidades que representa el advenimiento de la Cuarta Revolución Industrial.
Uno de los grandes desafíos que presenta la tensión entre la universalización de las actividades humanas y la pervivencia de las fronteras en términos de soberanía política y jurídica es el de la cooperación internacional en la realización de la justicia. Cierto es que el desajuste entre el desarrollo tecnológico y las normas que regulan las relaciones sociales con trascendencia jurídica es una constante que se puede comprobar históricamente; pero lo característico de esa constante en nuestros días es su carácter estructural y exponencial.
En esta nueva era de la sociedad líquida, instalada en el cambio permanente, los instrumentos clásicos del Derecho y de la administración de justicia no sólo se ven sometidos a auténticas pruebas de estrés, sino obligados a convivir y a aprovechar las oportunidades que supone el salto tecnológico: acceso en línea a la información acerca del alcance, contenido y vigencia de los diferentes sistemas jurídicos, posibilidad de comunicación directa entre órganos jurisdiccionales de distintos Estados al efecto de la práctica de actuaciones judiciales, desarrollo de sistemas en línea de arreglos de controversias, etc.
Competències de l'assignatura (verificades per ANECA en graus i màsters oficials)
Competències transversals
- CT1 : Capacitats informàtiques i informacionales
- CT2 : Ser capaç de comunicar-se correctament tant de forma oral com a escrita
- CT3 : Capacitat d'anàlisi i síntesi
- CT4 : Capacitat d'organització i planificació
Competències generals
- CG1 : Redactar i interpretar textos jurídics en l'àmbit internacional
- CG2 : Valorar amb esperit crític la realitat internacional i els seus problemes específics
- CG5 : Liderar, organitzar i gestionar equips de treball en contextos internacionals
Competències Específiques
- CE12 : Comprendre les característiques de la cooperació jurídica internacional
- CE15 : Avaluar les possibles solucions als conflictes transnacionals i internacionals
- CE16 : Conèixer i analitzar els problemes jurídics i socials que es deriven de les relacions internacionals de naturalesa privada.
- CE20 : Identificar els principis ètics que regeixen les relacions internacionals.
- CE21 : Conèixer els conceptes bàsics del dret que permeten abordar la dimensió internacional dels problemes jurídics.
Resultats d'aprenentatge (Objectius formatius)
Des d'un punt de vista general
- Transmetre als estudiants l'interès per l'aprenentatge del Dret de la cooperació jurídica internacional, tant en la seua dimensió acadèmica i científica com des de la perspectiva de la pràctica professional.
- Proporcionar als graduats els coneixements, habilitats, destreses i aptituds necessàries per a l'exercici de la professió en l'àmbit d'aquesta matèria concreta.
- Desenvolupar la capacitat dels estudiants per a aplicar els seus coneixements jurídics en la resolució de supòsits pràctics, afrontant-los amb suficient capacitat de decisió.
Des d'una perspectiva conceptual, que els estudiants l
- Comprenguen en què consisteix la cooperació jurídica internacional.
- Entenguen la classificació i interrelacions entre les fonts normatives del Dret de la Cooperació jurídica internacional: les de producció estatal o interna, les de producció institucional (UE), i convencional.
- Coneguen quins són els valors i interessos específics en els quals s'inspiren les normes en aquesta matèria.
Des de l'enfocament procedimental de l'assignatura:
- La comprensió de les normes jurídiques, de les sentències judicials i de manuals, estudis i articles doctrinals relacionats amb l'assignatura.
- La redacció de dictàmens jurídics, exposicions orals i treballs de recerca.
- Procedir eficaçment en la cerca i maneig de les fonts legals i jurisprudencials, utilitzant les tecnologies de la informació i comunicació.
- Habilitat per a aplicar les tècniques del raciocini en l'argumentació jurídica i per a presentar oralment les seues conclusions respecte a problemes relacionats amb l'assignatura.
En relació amb els continguts actitudinals, aconseguir:
- La sensibilització cap a temes de la realitat social i jurídica relacionats amb la cooperació entre Estats; i la necessitat que aquesta s'enfortisca per a afavorir la circulació transfronterera de persones en un món cada vegada més globalitzat i multicultural.
- Mostrar un raonament crític respecte a l'adequació del Dret de la cooperació jurídica internacional per a donar una adequada resposta als problemes i reptes que sorgeixen en les situacions privades internacionals.
- Comprensió del Dret de la Cooperació jurídica internacional com un instrument que facilita la resolució dels problemes que apareixen en els litigis internacionals i, en últim terme, potencial la circulació transfronterera dels particulars.
Objectius específics indicats pel professorat per al curs 2019-20
Los objetivos de la asignatura se desdoblan en torno a dos ejes fundamentales. Primero, familiarizar al alumno con los problemas que implica la realización efectiva de la justicia en materia civil y mercantil a través de las fronteras -riesgo de ineficacia de las decisiones nacionales, dificultades propias del proceso transfronterizo para la práctica de las actuaciones judiciales, información acerca del Derecho extranjero, etc.- y sus distintos escenarios: supranacional (trasferencia de soberanía y competencias de la U.E., libre circulación de decisiones, cooperación en materia civil y mercantil), internacional (foros de cooperación internacional, cooperación ad hoc), nacional (normativa propia de cada Estado). Segundo, facilitar al estudiante el conocimiento del instrumental jurídico (Reglamentos U.E., Convenios internacionales multilaterales y bilaterales, normas estatales) y tecnológico (redes RJE, REJUE, REDUE, IberRed) propio de cada escenario para afrontar los problemas antes identificados.
;