Ciències de la Salut
GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA
Presencial
Facultat de Ciències
Solament s'imparteix en aquesta universitat
Accedisca al llistat de dates d'examen per a aquesta titulació.
Leyenda: | No ofertada | Sense docencia |
La professió d'òptic optometrista té un perfil fonamentalment sanitari; tal com recull la Llei d'ordenació de professions sanitàries (LOPS), de 21 de novembre de 2003, el treball de l'òptic optometrista consisteix a exercir “les activitats dirigides a la detecció dels defectes de la refracció ocular (…), a la utilització de tècniques de reeducació, prevenció i higiene visual, i a l'adaptació (…) de les ajudes òptiques”. En aquest sentit, l'òptic optometrista ha d'estar capacitat per a desenvolupar tasques que beneficien la salut visual i el benestar de les persones, incloent-hi la prevenció de malalties del sistema visual i l'intercanvi d'informació amb altres professionals de l'àrea de la salut. No obstant això, a més d'aquests aspectes fonamentals, la professió també preveu aspectes experimentals: fent referència novament a la LOPS de 21 de novembre de 2003, en relació a les competències professionals de l'òptic optometrista, afig “a través del seu mesurament instrumental (...), a l'adaptació, verificació i control d'ajudes òptiques”.
Tot el que hem exposat anteriorment justifica que la titulació haja de contenir un alt percentatge de matèries de perfil sanitari, que capaciten el graduat per al maneig de pacients en les tasques d'atenció visual primària, rehabilitació visual i adaptació de lents de contacte, però també un alt percentatge de matèries experimentals que li permeten adquirir les competències necessàries per al maneig d'instrumentació òptica, muntatge i control de lents oftàlmiques i muntures, i maneig i muntatge d'ajudes visuals.
Els plans d'estudis conduents a l'obtenció dels títols de Grau que habiliten per a l'exercici de la professió d'Òptic-Optometrista, haurien de complir, a més del previst en el Reial decret 1393/2007, els requisits arreplegats en l'Ordre CIN/727/2009. Així, el present pla d'estudis es dissenya amb la idea central de complir els divuit objectius marcats en la citada Ordre Ministerial, la qual fixa en el seu apartat 3 els 18 objectius que s'exposen a continuació.
1. Conèixer, dissenyar i aplicar programes de prevenció i manteniment relacionats amb la salut visual de la població.
2. Realitzar exàmens visuals amb eficàcia en cadascuna de les seues fases: anamnesis, elecció i realització de proves diagnòstiques, establiment de pronòstic, elecció i execució del tractament i redacció, si escau, d'informes de remissió que establisquen els nivells de col·laboració amb altres professionals, a fi de garantir la millor atenció possible per al pacient.
3. Assessorar i orientar al pacient i familiars durant tot el tractament.
4. Ser capaç de reflexionar críticament sobre qüestions clíniques, científiques, ètiques i socials implicades en l'exercici professional de l'Optometria, comprenent els fonaments científics de l'Òptica-Optometria i aprenent a valorar de forma crítica la terminologia, assajos clínics i metodologia de la investigació relacionada amb l'Òptica-Optometria.
5. Emetre opinions, informes i peritajes quan siga necessari.
6. Valorar i incorporar les millores tecnològiques necessàries per al correcte desenvolupament de la seua activitat professional.
7. Ser capaç de portar a terme activitats de planificació i gestió en un servei o menuda empresa en el camp de l'Òptica-Optometria.
8. Ser capaç de planificar i realitzar projectes d'investigació que contribuïsquen a la producció de coneixements en l'àmbit d'Optometria, transmetent el saber científic pels mitjans habituals.
9. Ampliar i actualitzar les seues capacitats per a l'exercici professional mitjançant la formació continuada.
10. Ser capaç de comunicar les indicacions terapèutiques de salut visual i les seues conclusions, al pacient, familiars, i a la resta de professionals que intervenen en la seua atenció, adaptant-se a les característiques socioculturals de cada interlocutor.
11. Situar la informació nova i la interpretació de la mateixa en el seu context.
12. Demostrar la comprensió de l'estructura general de l'optometria i la seua connexió amb altres disciplines específiques i altres complementàries.
13. Demostrar i implementar mètodes d'anàlisi crítica, desenvolupament de teories i la seua aplicació al camp disciplinar de l'Optometria.
14. Demostrar que posseeix coneixements, habilitats i destreses en l'atenció sanitària del pacient.
15. Demostrar capacitat per a actuar com agent d'atenció primària visual.
16. Demostrar capacitat per a participar de forma efectiva en grups de treball unidisciplinares i multidisciplinares en projectes relacionats amb l'Optometria.
17. Incorporar els principis ètics i legals de la professió a la pràctica professional, respectant l'autonomia del pacient, els seus determinants genètics, demogràfics, culturals i socioeconòmics, integrant els aspectes socials i comunitaris en la presa de decisions, aplicant els principis de justícia social en la pràctica professional, en un context mundial en transformació.
18. Adquirir la capacitat per a realitzar una gestió clínica centrada en el pacient, en l'economia de la salut i l'ús eficient dels recursos sanitaris, així com la gestió eficaç de la documentació clínica amb especial atenció a la confidencialitat.
El grau en Òptica i Optometria s'organitza en assignatures semestrals de 6 crèdits europeus ECTS cadascuna. En concret, els estudiants hauran de cursar en cada semestre 5 assignatures per a completar 30 crèdits, i d'aquesta manera aconseguir els 60 crèdits per curs acadèmic i un total de 240 crèdits en quatre cursos acadèmics.
Per a facilitar la possibilitat de compatibilitzar els estudis amb altres activitats s'estableix la possibilitat que l'alumnat puga ser estudiant a temps parcial, cursant 30 ECTS per curs acadèmic.
Tipus de matèria |
Crèdits |
Formació bàsica |
60 |
Obligatòries |
138 |
Optatives |
18 |
Pràctiques externes obligatòries |
18 |
Treball de final de grau |
6 |
Crèdits totals |
240 |
Els 240 crèdits del Pla d'Estudis inclouen tota la formació teòrica i pràctica que l'estudiant ha d'adquirir, d'acord amb la distribució de matèries bàsiques, obligatòries, optatives i treball de finalització de grau.
En aquesta estructura s'opta per un tronc unitari de competències (coneixements i habilitats) considerades bàsiques per a l'exercici professional.
Aquest esquema comporta necessàriament una taxa d'optativitat baixa. Així mateix, al treball de final de grau se li assigna el nombre de crèdits mínim reconegut per la legislació vigent (6 ECTS cadascun; Reial Decret de 26 d'octubre de 2007, que estableix l'ordenació dels ensenyaments universitaris oficials).
Per contra, a les pràctiques externes se li assignen un alt valor (18 ECTS), atesa la importància de la pràctica en aquesta titulació, en la mesura que impliquen un contacte entre l'alumne i la realitat del món laboral.
Quant a l'optativitat, s'ofereix un ventall d'assignatures de formació més específica. El títol s'organitza en mòduls i matèries, i associa a cadascuna d'aquestes últimes l'assoliment d'una sèrie de competències. Les competències que cal adquirir es recullen dins de cinc grans mòduls denominats, respectivament:
Al seu torn, en una classificació més detallada, el bloc d'Òptica es pot subdividir en tres matèries: Òptica, Visió i Òptica Oftàlmica, i d'altra banda proposa per al bloc d'Optometria la denominació alternativa de Optometria i Contactologia.
Prèviament a l'avaluació del treball de finalització de grau, l'estudiant ha d'acreditar les competències en un idioma estranger. Entre altres formes d'acreditació, en la Universitat d'Alacant es considera necessari superar, com a mínim, el nivell B1 del Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes, que podrà ser elevat en el futur.
L’alumnat que cursa títols de grau a la Universitat d'Alacant ha d'acreditar, com a mínim, el nivell B1 en una llengua estrangera per a poder obtenir-ne el títol (tot i això, recomanem el B2). El nivell de llengua requerit s’adequa al Marc de Referència Europeu per a les Llengües Modernes.
L'acreditació del nivell de llengua es pot obtenir prèviament o en qualsevol moment durant els estudis universitaris. En tot cas, per a poder avaluar el treball de fi de grau caldrà tenir-lo acreditat.
Les diverses vies per a obtenir l'acreditació es poden consultar en la informació addicional que inclou aquest apartat.
Per a l’alumnat que, en finalitzar els estudis, vulga dedicar-se a la docència no universitària és absolutament recomanable l'obtenció de la capacitació docent en llengües (valencià o llengües estrangeres).
La capacitació es pot obtenir seguint itineraris específics en els plans d'estudis o superant el curs de capacitació per a l'ensenyament en valencià, alemany, francès o anglès que imparteix la UA.
Tots els ensenyaments oficials de grau acaben amb l'elaboració i defensa d'un treball fi de grau, que ha de fer-se en la fase final del pla d'estudis i estar orientat a l'avaluació de competències associades al títol.
El TFG és un treball original, autònom i personal, l'elaboració del qual podrà ser individual o coordinada, que cada estudiant ha de fer orientat per un tutor o tutora. Això permetrà a l'alumnat mostrar de manera integrada els continguts formatius rebuts i les competències adquirides associades al títol de grau.
Per a poder matricular-se del TFG, cal complir els requisits establits en la normativa de permanència i continuació d'estudis per a alumnes matriculats en títols de grau de la Universitat d'Alacant. Entre aquests requisits destaca el de haver superat un mínim de 168 crèdits, en els títols de grau de 240 crèdits, o de 228 en els títols de grau de 300 crèdits o més.
Per a poder avaluar el TFG, s'ha d'haver acreditat el nivell B1 de llengua estrangera (recomanable el B2).
Podran sol·licitar l'admissió a aquesta titulació les persones que reunisquen algun dels següents requisits d'accés:
1. BATXILLERAT LOMCE I PROVA D’ACCÉS A LA UNIVERSITAT (PAU): encara que s’hi pot accedir des de qualsevol modalitat de batxillerat, es recomana haver cursat la modalitat de Ciències.
TAULA 1
2. BATXILLERATS ANTERIORS AMB O SENSE PAU SUPERADA: l’alumnat que haja fet estudis de batxillerat de plans anteriors i tinga superada la selectivitat manté la nota d’accés, tot i que
Els alumnes que van acabar el batxillerat en el curs 2015/16 i no van superar la selectivitat (o no s’hi van presentar) i els que en el curs 2016/17 estiguen repetint assignatures de 2n de batxillerat poden accedir als estudis de grau universitari sense haver de superar la PAU. La seua nota d’accés serà la de l’expedient de batxillerat.
L’alumnat de l’antic sistema de BUP i COU manté la qualificació d’accés obtinguda en la prova de selectivitat.
Només qui va superar el COU abans del curs 1974/75 (any d’implantació de la selectivitat) hi pot accedir sense superar proves d’accés.
Els estudiants procedents de sistemes educatius espanyols més antics (estudis de batxillerat amb pla anterior al 1953, estudis de batxillerat superior, curs preuniversitari i proves de maduresa) poden accedir a estudis oficials de grau amb la nota d’accés que van obtenir.
3. FORMACIÓ PROFESSIONAL. Títols de tècnic superior de formació professional, tècnic superior d’arts plàstiques i disseny o tècnic esportiu superior: s’hi pot accedir des de qualsevol família professional.
4. ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS DE PAÏSOS DE LA UNIÓ EUROPEA O D’ALTRES ESTATS AMB ELS QUALS ESPANYA HAJA SUBSCRIT ACORDS INTERNACIONALS. Cal acreditació d’accés expedida per la UNED.
5. ELS ESTUDIANTS DE SISTEMES EDUCATIUS ESTRANGERS, prèvia sol·licitud d’homologació del títol d’origen al títol espanyol de batxillerat, poden examinar-se de quatre assignatures, com a màxim, de les oferides en les proves de competències específiques (PCE) de la UNED (almenys una assignatura troncal comuna).
6. ALTRES. Titulats universitaris i assimilats, proves d'accés per a majors de 25 anys (opció preferent: Ciències de la Salut), accés amb acreditació d'experiència laboral o professional (majors de 40 anys), accés per a majors de 45 anys mitjançant prova.
Assignatures de Batxillerat |
||||||||||||||||||||||
Cursos 2010-11 2011-12 |
0.1 | |||||||||||||||||||||
0.2 | x | x | x | x | x | x | x | x | ||||||||||||||
Cursos 2012-13 2013-14 2014-15 2015-16 2016-17 |
0.1 | x | |
|
|
|||||||||||||||||
0.2 | x |
x | |
x | x |
Entre les qualitats desitjables del futur estudiant d'Òptica i Optometria es pot destacar:
CURSOS |
OFERTA DE PLACES |
NOTES DE TALL PER QUOTA |
||||||
GENERAL |
MAJORS 25 |
MAJORS 40 |
MAJORS 45 |
TITULATS |
ESPORTISTES |
MINUSV. |
||
2010-11 |
70 |
8,010 |
8,175 |
--- |
--- |
7,300 |
--- |
--- |
2011-12 |
70 |
7,689 |
7,323 |
--- |
--- |
7,540 |
--- |
--- |
2012-13 |
70 |
7,874 |
6,923 |
--- |
7,900 |
--- |
--- |
--- |
2013-14 |
70 |
6,423 |
6,075 |
--- |
--- |
6,380 |
--- |
--- |
2014-15 |
70 |
6,952 |
5,000 |
--- |
--- |
7,120 |
--- |
--- |
2015-16 |
70 |
7,706 |
6,120 |
--- |
5,700 |
6,340 |
--- |
--- |
2016-17 |
70 |
8,070 |
5,690 |
--- |
--- |
7,110 |
--- |
--- |
2017-18 |
70 |
8,010 |
5,590 |
--- |
--- |
7,700 |
--- |
--- |
A més del reconeixement com a professió sanitària per part de la LOPS (44/2003), a nivell nacional, els establiments d'òptica són considerats establiments sanitaris pel RD 277/2003 de 10 d'octubre que estableix les bases generals sobre autorització de centres, serveis i establiments sanitaris. En aquests establiments, l'òptic-optometrista desenvolupa les següents tasques:
1 Avaluació de les capacitats visuals per mitjà de les proves optométricas oportunes.
En general, detecció de disfuncions de refracció, acomodació i/o coordinació binocular, i detecció precoç de patologies visuals per a la seua remissió al oftalmòleg.
2 Millora del rendiment visual segons les exigències del mitjà que es desembolica l'individu, per mitjans físics tals com les ajudes òptiques, entrenament, prevenció i higiene visual, tècniques de ergonomía visual, etc.
3 Labor d'educació sanitària visual de la població.
4 Tallat, muntatge, adaptació, subministrament, verificació i control dels mitjans adequats per a la prevenció, protecció, compensació i millora de la visió.
5 Adaptació, muntatge i verificació d'ajudes per a baixa visió.
6 Rehabilitació visual de subjectes amb baixa visió.
7 Adaptació de pròtesis oculars. Totes les tasques d'atenció visual primària, muntatge i control d'ajudes i pròtesis oculars, rehabilitació visual, etc., que es desenvolupen en els establiments d'òptica i seccions d'òptica en oficines de farmàcia, s'efectuen sota l'adreça i control d'un òptic-optometrista col·legiat, que exerceix de Director Tècnic de l'establiment. Per això, la seua presència ha de ser constant i inexcusable, sense perjudici que estiga assistit en les seues tasques dels ajudants o auxiliars que estime oportú.
En els últims anys ha sorgit una nova eixida professional en les clíniques i consultes de Oftalmología privades i públiques. En aquest sentit, la formació de l'actual diplomat en Òptica i Optometria és molt bé valorada pels metges especialistes en Oftalmología. La tasca que els òptics-optometristas han de realitzar en aquestes consultes consisteix en la detecció de disfuncions visuals, maneig d'instruments òptics de mesura i diagnòstic clínic i interpretació dels seus resultats, adaptació de lents de contacte, informació i assessorament sobre les ajudes òptiques disponibles i totes les proves prèvies i posteriors a diversos procediments quirúrgics, fonamentalment la cirurgia refractiva i la cirurgia de cataractes.
Resumint, podem concloure que, el perfil de l'òptic-optometrista s'adequa al perfil arreplegat en el llibre blanc de la titulació: “L'Òptic-Optometrista és un professional sanitari que desenvolupa activitats dirigides a la prevenció, detecció, avaluació i tractament d'alteracions de la funció visual. Per a això realitza exàmens visuals i oculars, dissenya, verifica i adapta sistemes òptics, dissenya i desenvolupa programes d'entrenament visual i dissenya i proposa millores ergonòmiques”.
CRONOGRAMA
Curs acadèmic |
Implantació del grau en Òptica i Optometria |
Extinció de la diplomatura en Òptica i Optometria (*) |
2010-2011 |
1r curs |
2010-2011 |
2011-2012 |
2n curs |
2011-2012 |
2012-2013 |
3r curs |
2012-2013 |
2013-2014 |
4t curs |
|
(*) Es refereix al curs en el qual ja no s'imparteix docència.
L'extinció de l'actual Diplomatura en Òptica i Optometria es farà any a any, de manera que la implantació del curs n del grau suposa la desaparició del curs n de l'actual diplomatura. Els estudiants que ho desitgen, podran sol·licitar el canvi al nou pla. Aquest canvi de pla podrà sol·licitar-se en el moment de realitzar la matrícula.
En el cas que un estudiant opte per romandre en l'anterior pla, sempre tindrà dret a dues convocatòries per curs en els dos cursos següents a la implantació del títol de grau en el curs que corresponga. És a dir, es respecta el dret de l'alumne a sis convocatòries per assignatura.
Als estudiants que tinguen superat el primer curs de la Diplomatura en Òptica i Optometria se'ls reconeixerà el primer curs del Grau, a més de les assignatures que els corresponen en la resta de cursos a l'aplicar la taula d'adaptació que s'exposa a continuació:
Mòdul de formació bàsica |
|||
PLA 2000 |
CRED |
PLA 2010 |
ECTS |
ANATOMIA I HISTOLOGIA OCULAR I DEL SISTEMA VISUAL |
4,5 |
ANATOMIA SVH |
6 |
BIOLOGIA GENERAL |
4,5 |
BIOLOGIA |
6 |
FÍSICA |
9 |
FÍSICA |
6 |
MATEMÀTIQUES |
9 |
MATEMÀTIQUES |
6 |
ESTADÍSTICA PER A ÒPTICS |
6 |
ESTADÍSTICA |
6 |
FONAMENTS DE QUÍMICA |
7,5 |
QUÍMICA |
6 |
FISIOLOGIA OCULAR |
4,5 |
FISIOLOGIA SVH |
6 |
MATÈRIALS ÒPTICS |
6 |
MATERIALS ÒPTICS |
6 |
Mòdul d'Òptica |
|||
PLA 2000 |
CRED |
PLA 2010 |
ECTS |
ÒPTICA GEOMÈTRICA |
10,5 |
ÒPTICA GEOMÈTRICA |
6 |
ÒPTICA INSTRUMENTAL |
10,5 |
ÒPTICA INSTRUMENTAL |
6 |
ÒPTICA GEOMÈTRICA + ÒPTICA INSTRUMENTAL |
10,5 10.5 |
ÒPTICA GEOMÈTRICA ÒPTICA INSTRUMENTAL SISTEMES ÒPTICS |
6 6 6 |
ÒPTICA FÍSICA |
9 |
ÒPTICA FÍSICA I ÒPTICA FÍSICA II |
6 6 |
TECNOLOGIA ÒPTICA I |
15 |
ÒPTICA OFTÀLMICA I |
6 |
ÒPTICA OFTÀLMICA II |
6 |
||
TECNOLOGIA ÒPTICA I + TECNOLOGIA ÒPTICA II |
15 4,5 |
ÒPTICA OFTÀLMICA I ÒPTICA OFTÀLMICA II ÒPTICA OFTÀLMICA III |
6 6 9 |
ÒPTICA FISIOLÒGICA I |
7,5 |
ÒPTICA VISUAL I |
6 |
ÒPTICA FISIOLÒGICA II |
4,5 |
ÒPTICA VISUAL II |
6 |
ÒPTICA FISIOLÒGICA III |
4.5 |
PSICOFÍSICA I PERCEPCIÓ VISUAL |
6 |
Mòdul d'Optometria |
|||
PLA 2000 |
CRED |
PLA 2010 |
ECTS |
OPTOMETRIA I
|
13,5 |
FONAMENTS D'OPTOMETRIA
OPTOMETRÍA I |
6 6 |
OPTOMETRIA II
|
12
|
OPTOMETRIA II OPTOMETRIA III OPTOMETRIA IV |
6 6 6 |
OPTOMETRIA CLÍNICA + CONTACTOLOGIA CLÍNICA |
4,5 4,5 |
OPTOM. I CONTACTOLOGIA CLÍNICA |
9 |
CONTACTOLOGIA |
12 |
CONTACTOLOGIA I CONTACTOLOGIA II
|
6 6 |
OPTOMETRIA PEDIÀTRICA I GERIÀTRICA |
6 |
OPTOMETRIA : POBLACIONS ESPECIALS |
6 |
Mòdul de Patologia |
|||
PLA 2000 |
CRED |
PLA 2010 |
ECTS |
PRINCIPIS DE PATOLOGIA I FARMACOLOGIA OCULAR |
7,5 |
PATOLOGIA SVH FARMACOLOGIA |
6 6 |
PRINCIPIS DE PATOLOGIA I FARMACOLOGIA OCULAR + SALUT PÚBLICA EN CIÈNCIES DE LA VISIÓ |
7,5 6 |
PATOLOGIA SVH FARMACOLOGIA PATOLOGIA OCULAR CLÍNICA I SALUT PÚBLICA |
6 6 6
|
Adaptació entre títols de la Facultat de Ciències de la UA:
La Facultat de Ciències de la Universitat d'Alacant ha presentat cinc títols de grau de la branca de Ciències (Biologia, Ciències del Mar, Geologia, Química i Matemàtiques) i un títol de la branca de Ciències de la Salut (Òptica i Optometria). Amb l'objectiu de facilitar la mobilitat entre estudis en finalitzar el primer curs s'acorda que als alumnes que ingressen en el grau en Òptica i Optometria procedents d'un altre dels títols de la Facultat de Ciències se'ls reconeixeran tots els crèdits de primer curs que hagen superat. D'aquesta manera, podrien haver en segon curs de la titulació alumnes amb deficiències en matèries bàsiques que els impedirien continuar amb normalitat els estudis. En aquest cas, a través de l'acció tutorial s'orientaria els alumnes en el sentit adequat per a esmenar les deficiències de formació cursant alguna matèria bàsica.
A la vista de la documentació remesa des de la Secretaria General d'Universitats amb data 20 de novembre de 2009 titulada Informe sobre l'accés a títols oficials de grau des dels de diplomat, arquitecte tècnic i enginyer tècnic corresponents a l'anterior ordenació, en el qual s'indiquen les pautes que se seguiran per a l'oferta dels denominats cursos pont o cursos d'adaptació, la Universitat d'Alacant considera oportú oferir un curs d'adaptació als diplomats en Òptica i Optometria.
Així, paral·lelament a la posada en marxa del títol de grau, la Universitat d'Alacant oferirà, en tres edicions (2010-11, 2011-12 i 2012-13), un curs pont per a facilitar l'adaptació dels actuals diplomats en Òptica i diplomats en Òptica i Optometria a graduats. Aquest curs tindrà una durada d'un any acadèmic, i l'oferta de matrícula tindrà un contingent de 60 places per curs.
El requisit d'accés d'estudiants a aquest curs serà el següent: estar en possessió del títol de Diplomat en Òptica o el títol de Diplomat en Òptica i Optometria.
Els diplomats en Òptica o en Òptica i Optometria per altres universitats que vulguen obtenir el grau en Òptica i Optometria per la Universitat d'Alacant hauran de cursar les assignatures que determine la Comissió de Reconeixement i Transferència de Crèdits del Centre sobre la base de les cursades amb anterioritat en la diplomatura. En el cas que hagen de cursar assignatures no incloses en el Curs d'Adaptació , aquests diplomats tindran denegat l'accés.
L'admissió es farà segons el barem següent:
Els continguts del curs s'estableixen prenent en consideració el Reial Decret RD 1393/2007, l'Ordre CIN/727/2009 que regula la professió i la taula d'adaptacions recollida en el capítol 10 de la memòria del títol de Graduat en Òptica i Optometria per la Universitat d'Alacant.
Amb aquests condicionants es plantegen les consideracions generals següents:
1. El nou pla incorpora com a matèria obligatòria l'assignatura Pràctiques Externes (18 crèdits), mentre que en el Pla 2000 aquestes pràctiques tenen un caràcter optatiu i una durada limitada a 4,5 o 9 crèdits.
2. El Reial Decret obliga a la realització d'un treball de final de grau, que en el nou pla es regula com una matèria obligatòria amb 6 crèdits ECTS.
3. L'Ordre CIN727/2009 aporta la novetat d'incorporar al títol l'estudi de la salut pública i l'estudi del sistema sanitari espanyol.
D'aquesta manera es proposa un curs d'adaptació amb 36 crèdits ECTS d'acord amb aquesta estructura:
Els continguts docents de les assignatures esmentades seran iguals que els que consten en les corresponents fitxes de matèries i assignatures del nou grau.
Respecte de la planificació temporal, es proposa una estructura que distribueix la càrrega docent al llarg de dos semestres. El treball de final de grau, atès el seu caràcter conclusiu, se situa en el segon semestre, mentre que les pràctiques externes es podran cursar en dos mòduls de nou crèdits oferits en els dos quadrimestres. Amb aquesta estructura, tots els alumnes cursaran els 36 crèdits, però la distribució temporal per a cada alumne podrà variar entre 15 i 24 crèdits en el primer semestre, i entre 21 i 30 en el segon.
Planificació temporal del curs d'adaptació.
ASSIGNATURA | Semestre 1 | Semestre 2 | Oferta cursos |
Optometria: Poblacions Especials | 6 ECTS | 10-11, 11-12, 12-13 | |
Patologia Ocular Clínica i Salut Pública | 6 ECTS | 10-11, 11-12, 12-13 |
|
Pràctiques Externes | 9/18 ECTS | 9/18 ECTS | 10-11, 11-12, 12-13 |
Treball de Final de Grau | 6 ECTS | 10-11, 11-12, 12-13 |
La implantació d'un Curs d'Adaptació dirigit a persones ja diplomades perquè accedisquen al Grau en Òptica i Optometria està previst que s'inicie el curs 2011-2012 i s'oferirà fins al curs 2012-2013.
Informació del Centre | Informació general per a l'alumnat |
|
|
Normativa general de la UA | + Informació titulació |
|